Llegeix amb estupor la notícia que Nemesia Martínez, malalta i dependent, serà desnonada aviat de ca seua juntament amb el fill que la cuida, Antonio. Els propietaris de l’immoble, que també en posseeixen un altre, no han dubtat a portar-la a judici per recuperar l’habitatge, al·legant que el necessiten. Sincerament, costa imaginar algú amb més necessitat d’un sostre que Nemesia i Antonio. Encara que disposin d’una propietat a Còrdova, el desgavell del trasllat pot minar la fràgil salut de Nemesia, i més encara en plena onada de la pandèmia. Potser és cert que els propietaris necessiten el pis, o potser només és una estratègia (coneguda i emprada àmpliament) per expulsar una inquilina modesta, apujar el lloguer i obtenir beneficis més sucosos. El que sembla evident és que, quan les lleis i la societat col·loquen el dret a la propietat privada per damunt del dret a la salut i l’habitatge, ja no ens queda ni un bri d’humanitat.
Les administracions locals haurien de fer una passa endavant per aturar barbaritats com aquesta i oferir alternatives. Mentrestant, seguirem expulsant persones com Nemesia i Antonio, que no han comès altre crim que intentar viure de lloguer.
