Resulta ara que el famós referèndum de l’1-O, sí home, aquell que era legítim, el que tenia els ulls del món sencer a sobre, el que va donar com a resultat una majoria búlgara a favor de la republiqueta, el que va suposar no sé quin mandat democràtic que servia per a saltar-se totes les lleis excepte la de la gravetat, i aquesta només de moment, aquell referèndum, dic, no servia per a res. Això és almenys el que es dedueix de la proposta de celebrar-ne un altre. Jo no entenc la utilitat d’un nou referèndum: si el van celebrar vostès, el van guanyar i això els legitima per a fundar una republiqueta, no ens donin la llauna amb més votacions. Proclamin la independència d’una punyetera vegada, a veure què passa. I si no són capaços de fer-ho, callin i deixin-nos tranquils.
Hi ha també la possibilitat que els qui proposen un altre referèndum no vulguin la independència, que el que els agradi sigui muntar una votació cada any, què bonic va ser allò de passar la nit en un col·legi amb els nens i altres pares d’alumnes, menjant xocolata calenta i jugant al parxís. Que feliços que van ser, quanta germanor, des de l’institut que no s’ho passaven tan bé, fins i tot es van sentir una miqueta herois. No descartem tampoc que hi hagi fins i tot cert component masoquista, i potser del que tenen ganes és de rebre cops de porra una vegada a l’any, i a sobre, gratis, no com aquelles senyoretes que et cobren per a pegar-te, visa sí. Hi ha molts, moltíssims llacistes que es van quedar sense cap marca de porra per a penjar a Instagram, i encara els corroeix l’enveja cap a aquells que van tenir la sort de lluir una cella oberta o una natja morada a les xarxes socials.
-A veure si muntem un altre referèndum, que aquesta vegada no em vull quedar sense senyal patriòtic al cos, estic fart que el meu cunyat em refregui per la cara la foto el seu cop de porra, dient-me que és millor català que jo.
Si és per tan elevada causa, endavant amb el nou referèndum, no seré jo qui els furti la il·lusió. Però si és per a proclamar de nou la republiqueta, no fa falta, n’hi ha prou que preguntin als seus líders per què no van ser capaços de fer res. I quan dic res no em refereixo a fugir com a gallines, que això sí que alguns ho van saber fer amb gran naturalitat.
