El passat 24 de setembre es va publicar al Diario de Ibiza un article d’opinió del Sr. Miguel Ángel González, titulat “UN MUSEO DEL MAR MINIMIZADO”, on afirmava, i no sense certa raó, que l’edifici on es preveu instal·lar el futur Museu del Mar, referint-se exclusivament a l’edifici de Sanitat Exterior, no reuneix les condicions d’espai necessàries per a museïtzar la mar, el que suposarà que «tindrà una mostra minimitzada». També exposava, per segona vegada en un article d’opinió, que ja hi havia un projecte molt més ambiciós redactat o previst de fa anys per atorgar a Ibiza un museu marítim.
Ens agradaria explicar al Sr. Miguel Ángel i a la resta de la població d’Ibiza com va sorgir la idea de museïtzar la zona de La Marina i el moll d’abric, incloent-hi l’edifici de Sanitat (i no exclusivament aquest), que avui dia lidera el Consell d’Ibiza, juntament amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Ibiza, Govern Balear i APB, gràcies, hem de dir per ser honestos amb nosaltres mateixos, a la idea i primer impuls que l’Associació Marítima Cultural d’Ibiza i Formentera li vam donar.
Tot va començar amb llargues xerrades a la bodega del pailebot Cala Millor, durant una travessia. En aquelles converses, Gerald Delgado, Nicole Legler, Raül Luna, Toni Tur Sendic i Javi Gómez, debatíem sobre l’estat del patrimoni marítim de les Pitiusas i el futur incert que l’esperava. Gerald, qui ja als voltants dels 60 va salvar de l’enfonsament al pailebot Cala Tuent, posteriorment anomenat Thôpaga, va posar sobre la taula la idea de museïtzar el moll d’abric (conegut per tots els eivissencs com Es Muro), amb embarcacions tradicionals representatives de les tipologies que encara queden a les Pitiusas. Des de la Junta directiva de l’AMCEF vam assumir el repte de Gerald, i vam donar forma a un avantprojecte on es preveia la construcció d’un moll flotant i una rampa de varada, emulant l’antic avarador de Sa Riba, per disposar d’espai per a embarcacions representatives de la marina tradicional, a manera de museu flotant, com podem trobar a moltíssims ports del nord d’Europa, o sense anar més lluny, i amb molt bon criteri, al Club Nàutic de Cala Gamba (Mallorca) o al mateix Club Nàutic de Sant Antoni.
Vam definir requisits de les embarcacions (tant públiques com privades, ja que el “museu” ha de ser viu), com que fossin construïdes amb fusta, de tipologies tradicionals definides, aparellades a vela o al rem (independentment de què portessin motor), etc. Vam definir criteris de puntuació per si, tant de bo fos, hi hagués més demanda que aforament, com per exemple any de construcció, vinculació al desenvolupament de les Pitiusas, lloc de construcció, etc. Proposàrem obligacions dels armadors, com disposar l’embarcació en perfecte estat de revista, permetre l’accés a visitants, participar en un percentatge definit de les activitats organitzades pel museu, etc.
L’avantprojecte redactat per l’AMCEF contenia també una ruta cultural pels indrets icònics dels barris de La Marina i Sa Penya més vinculats amb la tradició marinera, com l’obelisc als corsaris, la plaça de sa Drassana, l’Església de Sant Elm i recorregut per Sa Penya i la plaça de Sa Riba, entre d’altres. Completàvem el document amb un pressupost i un recull de propostes educatives, com tallers concrets de cuina marinera, nusos, manteniment i navegació amb embarcacions tradicionals, així com exposicions temporals temàtiques, conferències, trobades, beques d’investigació, etc.
En definitiva, proposàrem un concepte de museu diferent del que es coneixia com a museu al segle passat, amb magatzems de peces inventariades dins vitrines, on els visitants, molts d’Ibiza i Formentera, només vindrien un cop i no tornaríem mai més. Per contra, proposàrem un espai museïtzat perquè l’entorn ho val sobradament, incloent-hi els barris de Sa Penya, La Marina i Sa Riba, arrel de tants mariners del present i del passat, amb embarcacions vives, que treballin, que naveguin, perquè tenir una embarcació amarrada a port permanentment, o damunt una rotonda és quasi tan trist com un dofí dins un delfinari. Amb activitats al llarg de tot l’any, pensades tant per als eivissencs i formenterers (no ens oblidem de la gran feina que s’està fent a l’illa veïna), com per als visitants i turistes. Amb cicles de conferències, amb exposicions temàtiques temporals, amb tallers, treballant en xarxa amb altres museus amb els quals ja s’ha contactat, com el Museu Marítim de Barcelona, el Museu Marítim de Mallorca, el Museu de la Pesca de Palamòs, el moll museïtzat de Vigo o la Fundació Albaola, a Passaia.
En definitiva, donàrem forma a la idea de Gerald i presentàrem un avantprojecte amb pressupost ja fa un grapat d’anys a l’alcalde d’Ibiza, Rafa Ruiz, qui va arreplegar el guant i va concertar una cita amb l’antic president d’APB. Allò va agradar. Assolia diversos objectius a l’hora. Donava impuls a uns barris degradats i en hores baixes, promovia la cultura i el patrimoni i tenia funció desestacionalitzadora. Finalment el Consell d’Ibiza, en l’exercici de les seves competències, va agafar el timó per liderar el projecte que inclou tots els aspectes amunt esmentats, no tan sols l’edifici que serà seu del Museu, sinó de tot l’univers que l’envoltarà.
Des de l’AMCEF estem contents que marxi, a pesar que sigui a poc a poc, com un llaüt a la vela amb poc vent, però amb bon rumb i segur, que és del que es tracta. Pensem que el que és important és arrancar. Tant de bo, tal com diu Miguel Ángel, quedi aviat petit, i s’hagi de fer una seu més molt més gran per acollir la diversitat del nostre patrimoni històric, tradicional i cultural, tant material com immaterial.
Per acabar, aprofitant l’avinentesa, volem agrair públicament a les institucions que impulsen el projecte, a les persones que hi cregueren i en especial al departament de Cultura del Consell d’Ibiza per la gran feina que estan fent en aquest sentit.
(*) En nom de Junta directiva
de l’Associació Marítima Cultural d’Ibiza i Formentera
