A mi els darrers dies d’agost em fan pensar que, com deien a Jocs de trons, “winter is coming”. Però, mentre mirem d’agafar forma i ritme per a l’hivern que ve, val la pena repassar l’estiu que deixam enrere.
1.Aquest estiu a Ibiza ha estat tot pràcticament ple, però amb les discoteques tancades. Primera constatació: no és veritat allò, que s’havia repetit tant, que s’haurien de menjar garroves si es tancaven les discoteques. Com que, amb covid i sense, això està lluny d’haver-se acabat, de cara al futur, tothom pot comptar amb aquesta dada. Les autoritats, els propietaris de negocis d’oci, els productors de garroves i el públic en general. Temps hi haurà d’aquí uns mesos per analitzar la temporada 2021, l’ocupació, la despesa, la rendibilitat, etc. A efectes pràctics, més enllà de les xifres, l’estiu de 2021 s’ha assemblat molt als estius anteriors a 2020. Molta gent, repartida de manera diferent.
2.Molta gent i molts negocis, legals i il·legals, que treuen molt d’Ibiza, però deixen molt poc a Ibiza. S’han repetit els problemes de congestió i les conseqüències dels dèficits de serveis públics diversos que ja són poc més que estructurals. La diferència entre el nivell del sector turístic i els preus del sector del luxe, dalt de tot a nivell mundial i la qualitat de vida dels residents es xocant. En particular, el present i el futur dels joves que tindran problemes per viure com els seus pares i per accedir a l’habitatge. Són dos mons paral·lels, relacionats només perquè comparteixen un espai, però res més.
3.Les xarxes socials han exagerat el cas de les economies d’aglomeració o externalitats de xarxa (o comportament de ramat): tothom vol ser al mateix lloc en el mateix moment per fer el mateix, en moments focals, per exemple, la posta de sol. L’afluència de visitants fa que espais fràgils multipliquin la gent molt per sobre de la seva capacitat d’acollida. Aquest estiu s’han fet virals les cues per arribar a fer-se la foto a Cala Saladeta (com as Caló des Moro de Santanyí, a Mallorca). També les postes de sol a la costa de Cala d’Hort, davant es Vedrà o a ses Illetes, a Formentera, etc. Ara les coses no passen si no es publiquen a instagram i tothom vol completar la llista de postals d’estiu. La pressió exagerada sobre espais molt fràgils que no poden suportar l’allau de persones i cotxes s’ha de gestionar. Potser s’espera a que passi alguna desgràcia? Més de les que ja solen passar sovent amb gent que es despenya a llocs on no hauria d’anar? Enguany les aglomeracions s’han fet més evidents i escandaloses perquè hi ha el tema del covid i la distància social, però pandèmia a part, els espais naturals protegits s’han de respectar i fer respectar.
4.Un altre cas de comportament irresponsable son els botellots o trobades de joves per engatar-se a la platja, al carrer o on sigui. De nou, la pandèmia ha fet públic un tema vell, que porta anys entre els adolescents i joves. Beure al carrer a preu de supermercat i no de bar o discoteca i beure per engatar-se. Començar la festa engatant-se, per seguir després. I els problemes de neteja, higiene, seguretat, etc. que se’n deriven. És un tema generalitzat i que no te solució senzilla.
5.El cas dels accidents dels vaixells. Dos de greus en 15 dies i uns quants de menors. Es pot pensar que és una causalitat, just mala sort, o es pot aprofitar per pensar que potser s’ha portat el volum de tràfic marítim massa lluny. Tal vegada s’han de repensar el nombre d’embarcacions, grans i petites i la gestió dels ports. Els físics parlen d’entropia per definir les situacions en les quals un sistema determinat te respostes o sortides inesperades, desordenades.
Molts d’aquests problemes es deriven de una falta de gestió del territori. Una falta important i antiga de gestió del territori a tots els nivells: urbanisme, protecció dels espais naturals, neteja, seguretat, activitats, etc. O bé no hi ha regulacions o hi ha regulacions que no es fan complir. Fer regulacions noves pot ser lent si s’han d’acordar, aprovar, etc. Però complir les regulacions existents és una obligació i no fer-les complir és una deixadesa. Si alguna cosa ens ha ensenyat aquesta crisis és que s’exagerava de timidesa a l’hora de plantejar determinades mesures de política econòmica, ambiental i social. Mesures que són imprescindibles si es volen corregir els problemes esmentats. En fi, es pot fer més. Si no es fa és perquè no es vol, perquè les prioritats són unes altres.
Exemples n’hi ha molts. Per exemple, s’ha de limitar el nombre de vehicles, com ja es fa a Formentera i a altres llocs. Limitar vol dir limitacions quantitatives i vol dir posar un preu, via taxes, a circular per l’illa. Un altre: està bé que durant els moments crítics que s’han viscut aquest últim any i mig s’hagi congelat, però la taxa turística es pot i s’ha de multiplicar per molt més de la xifra actual, tant per posar preu a les externalitats com per generar ingressos per millorar l’espai públic i els espais naturals.
@joanribastur
