Estem arribant al final de curs a les escoles i instituts, un curs que ha estat diferent de tots els altres, un curs que ha estat més dur que mai, un curs que ha exigit més esforç que mai per part de tothom, que acabarà prompte, però que esperem que prompte tingui el seu adjectiu particular i diferent, el curs 2020-21 serà el «curs de les mascaretes».
I dic que esperem, perquè hem vist que després d’un curs de desdoblament de classes, distància social, finestres obertes, mesuradors de CO₂, patis segmentats, entrades diferenciades, i tantes i tantes mesures que s’han hagut d’implementar, hi ha hagut un bon resultat i s’ha aconseguit que les escoles siguin espais segurs, que alumnat i professorat han pogut sentir-se segurs sense que hi hagi hagut alta incidència de la pandèmia. Ara bé, aquesta pandèmia no ha acabat, encara estem en fase de ‘desescalada’, de retorn a la normalitat i, per això, esperem que aquesta normalitat retorni plenament durant el curs 21-22 sense repetir-se les situacions viscudes els darrers mesos.
Enguany ha estat el curs de les mascaretes, el curs que mares, pares, professorat, alumnat, equips directius i administració educativa recordarà com el curs del canvi, el curs del replantejament del paper de l’escola, el curs del canvi metodològic, el curs de la digitalització de l’educació, el curs de la reassignació de funcions als diferents espais dels centres educatius. El «curs de les mascaretes» marcarà un abans i un després per al procés educatiu i per a la visió que els diferents membres de la comunitat educativa tenen respecte al paper ha de tenir l’escola i les famílies en l’educació del futur.
Ha estat un curs marcat per la resiliència de pares, alumnes, professors, equips docents, equips directius, però també ha estat un curs que ha posat de manifest la importància de la feina conjunta de tota la comunitat educativa i l’esforç de tots i cadascun dels seus membres per aconseguir el que ha estat una realitat: tenir les escoles obertes, tenir unes escoles segures i fer de les escoles espais més pedagògics.
Algú sortirà parlant del «nivell», algú potser plantegi que no s’ha vist algun contingut, però davant l’argument del «que no s’ha vist i el que no s’ha fet», tots podem posar els arguments del que sí que s’ha après, del que sí que s’ha valorat, del que sí que s’ha treballat. El curs de les mascaretes serà recordat com un moment en què famílies i professorat han vist la necessitat de treballar de manera conjunta per avançar en l’educació dels alumnes. Però també el podem recordar com el curs en què el professorat ha fet un esforç titànic per aprendre a utilitzar noves eines, nous materials, noves formes de treballar per tractar de donar resposta a les necessitats que els alumnes plantejaven.
També el podem recordar com el curs en què les famílies, mares i pares, han hagut d’adaptar-se a les noves situacions i les noves relacions per poder solucionar els problemes que els seus fills i filles els hi plantejaven. I, per descomptat, el podem recordar com el curs en què molts alumnes han après a estudiar sols, a seguir classes des de casa, a la teleeducació, al Classroom, a la semipresencialitat i tantes altres coses. Però hem de recordar aquest any com l’any en què tothom hem après a valorar altres coses: la salut, la família, l’amistat, a recuperar coneixements i hàbits que teníem oblidats a casa i al carrer.
Si la pandèmia ha deixat un element visible que ens està marcant, ha estat la mascareta. Aquesta ha passat a formar part de la vida quotidiana, però hem de reconèixer que la mascareta porta associada tot una situació de sofriment, de limitació, d’angoixa i del que no ens hem d’oblidar quan la puguem deixar d’utilitzar, per tant la mascareta desapareixerà, però les seves marques quedaran.
El curs de les mascaretes, hem de dir que ha estat un dels més complexos de la història educativa recent, però també podem recordar-lo com el curs que més canvis hem introduït als centres educatius, el curs que més ha avançat la digitalització dels centres, el curs que més ha canviat la metodologia i la pedagogia a les aules, el que més activitats a l’aire lliure s’han plantejat. I tot això sols ha estat possible gràcies a la feina dels «profes de la mascareta», als qui hem de fer un reconeixement especial, dels «alumnes de la mascareta», a qui hem d’agrair enormement la seva feina, i les famílies de la mascareta.
Si fa un temps no podíem concebre les classes sense el guix, la pissarra i una distribució concreta, ara, després del curs de les mascaretes, no podrem concebre les classes sense tecnologia, sense wifi, sense apps, sense treball cooperatiu, sense comunicació constant, sense atenció individualitzada a cadascú en funció de les seves possibilitats, sense emocions, sense il·lusions.
Ara, davant la planificació del curs 21-22, tenim per davant tot un repte, consolidar tot allò que aquest curs que acaba ens ha portat de bo, fer permanent tot allò que hem hagut d’habilitar per poder donar solucions a problemes nous generats per la distància física imposada, però també tenim per davant l’àrdua tasca de restablir aquells danys emocionals que la covid i les mesures sanitàries ens han deixat. En definitiva, tenim un repte al davant, fer que el «curs de les mascaretes» sigui el principi del futur de l’educació de les Illes Balears.
Enric Casanova Peiró | Diputat del PSIB-PSOE al Parlament de les Illes Balears
