Tindrem turistes?, tindrem vida turística al nostre entorn?, el 2021 evocarà, recordarà les cendres i la desolació de l’any passat?. En primer lloc l’esperança, la precaució, mantindre ferm el sentit comú, el seny com dirien a Catalunya. Cal reflexionar abans d’afirmar una cosa o la contraria. En la vida les coses, les sensacions, sempre han set així Però aquesta i no pas altra és la situació; darreres setmanes de maig -el clausurem d’aquí poc dies- i malgrat tot sento, i és només una percepció, un estat deliberat de confusió, potser fins i tot de contradicció. El temps, la naturalesa del temps, clima, atmosfera i temperatura, certament acompanya. Després d’un no-hivern -allò de la Filomena només fou un ensurt de cap de setmana i poca cosa més- i una primavera clàssica, o sigui una estació estúpida, una mica salvatge, elogiada només per poetes de segona o tercera categoria, tenim un final de maig que recorda l’entrada triomfal de l’estiu -un temps de prestigi i de forta càrrega literària- que marca, o pot marcar, tendència. I això és positiu, es reclam obert a la visita d’això anomenat turisme. S’hi detecta, encara que de forma discreta i suau, un moviment de gent i de persones als nostres carrers principals de la ciutat el moviment és precís i concret, les platges amb respecte total a les distàncies pertinents i obligatòries llueixen, però discretament, presència humana i no només de residents, d’illencs. A canvi les discoteques -cal oblidar per sempre més els nefastes beach-clubs- un dels grans altaveus a l’hora de la propaganda i la publicitat romanen tancades i barrades. Obriran encara que controlades, amb restricció de clients? No ho sabem. Caldrà esperar l’arribada del juny, de la gran promesa. De moment les perspectives semblen discretament bones.
