Opinión | Temps de magranes

Turisme?

Tindrem turistes?, tindrem vida turística al nostre entorn?, el 2021 evocarà, recordarà les cendres i la desolació de l’any passat?. En primer lloc l’esperança, la precaució, mantindre ferm el sentit comú, el seny com dirien a Catalunya. Cal reflexionar abans d’afirmar una cosa o la contraria. En la vida les coses, les sensacions, sempre han set així Però aquesta i no pas altra és la situació; darreres setmanes de maig -el clausurem d’aquí poc dies- i malgrat tot sento, i és només una percepció, un estat deliberat de confusió, potser fins i tot de contradicció. El temps, la naturalesa del temps, clima, atmosfera i temperatura, certament acompanya. Després d’un no-hivern -allò de la Filomena només fou un ensurt de cap de setmana i poca cosa més- i una primavera clàssica, o sigui una estació estúpida, una mica salvatge, elogiada només per poetes de segona o tercera categoria, tenim un final de maig que recorda l’entrada triomfal de l’estiu -un temps de prestigi i de forta càrrega literària- que marca, o pot marcar, tendència. I això és positiu, es reclam obert a la visita d’això anomenat turisme. S’hi detecta, encara que de forma discreta i suau, un moviment de gent i de persones als nostres carrers principals de la ciutat el moviment és precís i concret, les platges amb respecte total a les distàncies pertinents i obligatòries llueixen, però discretament, presència humana i no només de residents, d’illencs. A canvi les discoteques -cal oblidar per sempre més els nefastes beach-clubs- un dels grans altaveus a l’hora de la propaganda i la publicitat romanen tancades i barrades. Obriran encara que controlades, amb restricció de clients? No ho sabem. Caldrà esperar l’arribada del juny, de la gran promesa. De moment les perspectives semblen discretament bones.

Suscríbete para seguir leyendo