Veient les fotos de Samuel Aranda de la festa dels tambors de Benirràs de dissabte passat, pensava com és que Eivissa ha atret i ha consolidat amb tant d’èxit aquests comportaments. Fidels que es congreguen a la platja, al ritme dels tambors, per celebrar que són al paradís. Hi ha un economista que, analitzant el canvi tècnic, va dir “esperàvem cotxes voladors i ens han portat tuits i vídeos de gatets”. Idò qui rellegeixi els llibres de Vicente Valero sobre els viatgers contemporanis a l’Eivissa de la primera meitat del s. XX o el de Nina Ferrer sobre la construcció del mite de l’illa blanca a finals del XIX i primers anys del XX, podria fer un adagi per l’estil: “venien Benjamin i Sert i ara n’hi uns que toquen tambors a la platja”. Fa prop de 40 anys, vora Sant Elm, amb un amic vàrem escoltar una estona un home que, mentre ensenyava una polsera metàl·lica repetia: “El brazalete tiene 200 golpes. Pum, pum, pum,... 200 golpes, pum, pum, pum,... Yo, que en Bilbao me dedicaba a la psicología industrial. ¡Psicología industrial, tio!”. He repassat les fotos de Benirràs a veure si algun dels assistents a la festa dels tambors era el psicòleg industrial, tío, però ves a saber. Això dit com a constatació, sense cap ànim d’ofendre i deixant clar que la jet, vips, influencers, socialités i altra pesca variada no toquen tambors, però també haurien de sortir a l’adagi.
Segons el diccionari de l’IEC la paraula “ramat” té tres accepcions: “1. Reunió d’un cert nombre de caps de bestiar que es crien i es fan pasturar plegats. 2. Congregació de fidels que reben la direcció d’un pastor espiritual. 3. Gran nombre.” La primera accepció fa referència a un grup d’animals, però les altres dos són humanes. El terme “comportament de ramat” serveix per explicar el comportament dels inversors en els mercats financers, que venen o compren accions perquè altres les venen o les compren. Un altre exemple són el seguiment de les modes i les marques de roba o locals, restaurants o sales de festa. Si algú viatja a una ciutat desconeguda i ha d’anar a sopar o a fer una copa, segur que no entrarà a un restaurant o un bar buits. Que hi hagi molta gent (un ramat) s’interpreta com que aquell local ha d’estar bé. Les xarxes socials són, per definició, ramats molt elaborats.
La pandèmia ha posat de moda el terme “immunitat de ramat”, encara que aquí és més habitual dir-li “immunitat de grup”. Es refereix al moment en que la societat està col·lectivament prou immunitzada per tallar les cadenes de contacte i poder deixar de prendre mesures restrictives d’aïllament i distància social. Com que eliminar el virus no està ara per ara a les nostres mans i assolir la immunitat de grup per força bruta, deixant que es mori gent fins arribar-hi de manera natural, no és acceptable, assolir la immunitat de grup implica que hi hagi prou gent vacunada. No sabem quanta és, els científics no estan d’acord, però posem que sigui una xifra entorn o per sobre del 70%. Sembla que ara el ritme de vacunació està agafant prou velocitat i per tant no serà immediat, però es pot començar a veure llum al final del túnel.
Des del punt de vista econòmic, la llum al final del túnel passa bàsicament per saber què passarà amb el turisme i els negocis de contacte, restaurants, sales de festa, etc. El govern d’Espanya preveu una temporada 2021 amb aproximadament la meitat de turistes que el 2019, però més del doble que el 2020. La Comissió Europea preveu que la recuperació de les economies europees no arribarà com a molt d’hora fins a 2022. La sortida de la crisi en forma de K significa que l’efecte de la pandèmia i el ritme de la recuperació no són homogenis. Algunes persones no han perdut la feina, han seguit treballant i cobrant aquest any i escaig. Aquesta gent ha gastat molt poc, perquè no tenia en què gastar, no poden viatjar, no poden sortir a restaurants o anar de festa i fins i tot gastar en roba o en complements no té gaire sentit quan es viu tancat a casa davant l’ordinador. Hi ha una bossa d’estalvi de les famílies retingut, que quan pugui sortir provocarà un augment del consum.
Hi ha ganes, però s’ha de trobar el moment. S’ha d’acabar la pandèmia, en el sentit que el virus estigui controlat, sense això no hi haurà recuperació econòmica. A nivell global, s’ha de vacunar el món sencer. Cal que els països rics, sobretot Estats Units i Europa, prenguin la responsabilitat de vacunar el món. El cas de la Índia fa feredat. Val a dir que l’alliberament de patents no és la solució, perquè en aquest moment el problema és de capacitat productiva. A nivell europeu i espanyol cal mantenir el ritme actual de vacunació i no repetir errors com els comesos en els contractes de les vacunes i en la desinformació i contradiccions sobre diferents vacunes etc., que han generat confusió a la societat. Els governs autonòmics i locals han de ser rigorosos i coherents a l’hora de regular la represa de l’activitat. I cal, finalment, que el ramat es comporti. Tothom!
@joanribastur
