Definitiu; Madrid, la comunitat de Madrid se’n va d’Espanya, fot el camp, pica el dos i es declararà qualsevol dia i de forma unilateral -recordem-ho, a l’estil Puigdemont- nació i estat d’independent d’allò encara anomenat Espanya. Els Països Madrilenys per la llibertat dels seus ciutadans. Així ho dirà aviat, tal vegada en plena campanya electoral, Isabel Ayuso de Perón, aquesta revolucionària troballa de la part més noble de la noblesa madrilenya que sovint es manifesta de forma contestatària i amb pals de golf a les mans per Núñez de Balboa i els seus voltants; de Velázquez a Goya, del barri de Salamanca al cel infinit de la llibertat que ara la dreta invoca de manera vocacional. Però la història, aquesta història, no és nova. Fa alguns anys l’inoblidable per tants conceptes Pasqual Maragall al rotatiu El País, va escriure un article de títol revelador, ‘Madrid se va’. Rafael Simancas, una víctima del tamayazo que tallà de forma cruel el pas a l’esquerres madrilenyes cap a el poder, feu la rèplica. Ara Madrid en veu de la seva lideresa podria afirmar el dret a decidir a través d’un referèndum vinculatiu que l’aparti i per sempre més d’Espanya. España nos oprime, España nos roba, España nos coloniza....Per aquest camí acusaran als militars de ser forces d’ocupació. La ràbia dels madrilenys -dels poderosos vull dir- esclatarà amb força de ressonància mundial organitzant un referèndum com aquell, recorda, bon lector? de l’1 d’octubre a Catalunya. Aplicarà llavors el govern de Sánchez l’article 155 a Madrid?, fugirà Isabel Ayuso de Perón a Waterloo?, el jutge de torn emetrà una euroordre de búsqueda internacional dels independentistes? Tot és possible. I com diu el castís de tota la vida de Madrid al cielo... En llenguatge de Che Guevara Pàtria o murta, vencerem. ¡Ánimo Isabelita, ánimo...!
