Qui és, avui, l'oposició, al Regne d'Espanya? Qui duu la batuta a l'hora de mirar de fer descarrilar el govern format per PSOE i Podem, el primer govern de coalició a l'Estat espanyol des de l'inici de la Transició? Qui fa tot el possible perquè no s'arribi a constituir cap pont amb Catalunya? Qui considera il·legítim qualsevol govern que no sigui format pels hereus de les dues-centes famílies? Qui? La pregunta podria semblar, a partir de la comunicació pública, que no té fàcil resposta. Evidentment, no fa de cap de l'oposició el feble Pablo Casado, que, si les enquestes tenen raó, no està aconseguint de fer surar mínimament un PP llastat per la corrupció i per la incompetència. Llunyíssim en queda na Inés Arrimadas, líder actual de Ciutadans, buscant un lloquet per fer de comparsa del PP o del PSOE, segons com bufa el vent. La foto de Colón (amb els líders de PP, Ciutadans i Vox) l'acompanyarà durant tota la seua trista estada al capdavant dels taronges. Evidentment, tampoc és Abascal, el líder de l'oposició, per moltes ganes que li pugui fer. El friquisme falangistoide brama molt però té poca calada, per molt que es reivindiqui i que, si més no, per coincidència amb el Borbó jove, pogués parèixer que té un poder que encara li manca.
Si el líder de l'oposició, el líder del tripartit que va contra la Constitució, el líder d'aquesta amalgama a què he fet referència abans, no és cap dels seus dirigents, qui podria ser? Per mi, la cosa és fora de dubte, i no hi ha color: el líder del tripartit que avui està fent tot el possible per carregar-se el sentit de la Constitució espanyola es diu Carlos Lesmes i presideix, alhora, el Consell General del Poder Judicial i el Tribunal Suprem.
Carlos Lesmes fa dos anys que hauria d'haver deixat de presidir el Suprem. Així ho marca la Constitució espanyola, a la qual tan sovent es refereixen els mal anomenats 'constitucionalistes', però que tan poc la tenen en compte. La llei és clara: el Suprem i el Consell General del Poder Judicial s'han de renovar dins uns terminis clarament marcats per la Constitució. Fa dos anys que Carlos Lesmes és en temps de descompte. I què ha fet, duranta aquests dos anys en què ja no és ni legalment ni legítimament al capdvant de les institucions que presideix? Ha fet de tot.
Durant el temps de descompte s'ha produït el judici més escandalós de la història del Regne d'Espanya en les últimes quatre dècades, el judici contra els líders catalans del Primer d'Octubre, democràticament elegits i que varen intentar dur endavant allò per què havien estat elegits. És la primera vegada que complir amb el programa electoral pel qual t'han escollit et porta a la presó o a l'exili. I això s'ha produït quan la cúpula judicial ja era en temps de descompte, ja havia d'haver estat renovada.
Durant el descompte, els jutges s'han carregat diversos presidents electes possibles de la Generalitat de Catalunya (Carles Puigdemont, Jordi Sànchez, Jordi Turull...) i un d'efectiu (Quim Torra...), sense complexos i pel broc gros. Avui ja tothom accepta que la intervenció judicial és el principal obstacle per trobar una sortida democràtica a les relacions entre Catalunya i l'Estat espanyol. I la fan impossible uns jutges que ja no haurien d'estar en exercici. Però que continuen extraordinàriament actius. A l'hora d'escriure aquesta pàgina, Carlos Lesmes acaba de nomenar deu càrrecs de confiança seus, encara que ell hagués de ser fora fa dos anys.
Si Lesmes fos demòcrata, no faria res, tot esperant ser renovat. Si fos discret, callaria com un mort i no mouria ni un dit (i molt menys es dedicaria a fer nomenaments, a criticar el govern o a vitorejar el rei quan no el conviden on ell voldria anar). Si actuàs d'acord amb la llei, ja no seria cap del Suprem.
Segur, emperò, que ell es defensaria dient que els qui l'han de renovar no es posen d'acord. I clar que no es posen d'acord! Aquí, la responsabilitat fonamental és la d'un partit que, enfangat en la corrupció més generalitzada, s'estima més mantenir-se al marge de la Constitució que veure la meitat dels seus líders condemnats per corrupció. La seua col·laboració és imprescindible per a la renovació de la cúpula judicial. Però el seu bloqueig és justament el que permet situacions com l'actual, vulneracions de la Constitució com la que estam vivint. Vulneracions sistemàtiques, com es pot observar dia a dia. El tripartit anticonstitucional, format per PP, Ciutadans i Vox, té un líder clar, i no es diu Casado, ni Arrimadas, ni Abascal. No. Es diu Carlos Lesmes. I, contràriament als altres tres, no l'ha escollit ningú. Lidera el tripartit contra la Constitució sense haver passat per les urnes. I està especialment actiu des que ocupa el lloc de manera il·legal i il·legítima (en aquest cas legal i legítim sí que són sinònims, cosa que passa poques vegades, almanco entre nosaltres).
