La gestió de la pandèmia provocada pel coronavirus al Regne d'Espanya estic convençut que té una pila de ciutadans ben perplexos. Entre ells, qui escriu aquest paper. Una part de la perplexitat és de tipus kafkià, aquella mena d'astorament que et fa obrir molt els ulls i que durant un instant et deixa el cervell en blanc, i tot seguit passes a preguntar-te si ho has entès bé. Una altra part resulta més explicable: ve de la interferència d'un ideari polític molt concret en la gestió de la crisi, tot fent que les raons polítiques estiguin per damunt de les tècnico-sanitàries. I, finalment, hi ha un punt de perplexitat per aquelles coses que, no havent-hi pensat, s'haurien de modificar, però que no es modifiquen perquè qui ho ha proposat no té el vistiplau del comandament únic.
Una perplexitat de tipus kafkià la podia generar el fet que es declaràs l'estat d'alarma i que s'optàs per un comandament únic a tot l'Estat per fer front a la crisi sanitària. Era necessari decretar l'estat d'alarma? Es va fer per alguna cosa diferent de mostrar, tan ostentosament com fos possible, qui mana? Està pensat per a situacions com aquesta? Ep! Només són preguntes. A banda de la sorpresa del fet de decretar l'estat d'alarma, hem de comptar-hi el fet que s'establís un comandament únic, centrat a Madrid (on en aquell moment hi havia l'epicientre de la difusió del virus, per cert), i que la qüestió sanitària quedàs en mans del ministre de Sanitat. Tenguem en compte que la Sanitat ha estat transferida, fa anys i panys, a les comunitats autònomes. I que el de Sanitat, igual que el d'Agricultura o el de Cultura són ministeris que, a hores d'ara, no té cap sentit que es continuïn mantenint, si no és per justificar el parasitisme burocràtic característic de l'estat que ens domina. Ja se sap que a Madrid hi ha d'haver un caramull de funcionaris de ministeris sense competències, perquè puguin anar a la feina a les deu del matí, fer cafè de deu a dotze, prendre's els bollos de dotze a una i el vermut d'una a dues, i sant-tornem-cap-a-casa després d'una dura jornada laboral. Idò un d'aquests ministeris, amb cartera en mans de Salvador Illa, es posa al capdvant de la gestió de la pandèmia. Kafka no ho hauria escrit amb tinta més pujada.
Com no podia ser d'altra manera, el comandament únic, fins ara, ha anat talment a batzegades. La seqüència sol ser la següent: surt el president del govern o el ministre de Sanitat i amolla un despropòsit qualsevol. Els presidents de les dues generalitats, la presidenta de les Balears i el de Galícia li diuen que això no va així, i que la cosa s'hauria de fer d'una altra manera. Alguns mitjans diuen que en Puig o n'Armengol no ho han entès bé, i que en Torra és un deslleial, un monstre que aprofita la desgràcia per anar cap a la independència, un immoral, un tipus de que fàstic, etc. (Posi's la rastellera d'insults que hom consideri més convenient). Tot seguit n'Illa i companyia veuen que els que fa anys que gestionen la Sanitat ho han vist millor que ells. I acaben acceptant la proposta, però buscant la manera de poder atacar el president Torra, mentrestant, no fos cas que semblàs que la proposta no venia del comandament únic. Durant la crisi, la seqüència s'ha repetit quatre o cinc vegades. Ja n'he perdut el compte. O siga que basta tirar d'hemeroteca per veure-ho diàfanament.
L'últim despropòsit del comandament únic és la d'optar pel desconfinament per províncies. La província és una estructura creada a principis del segle XIX per un tal De Burgos, que no té cap relació amb la divisió administrativa històrica dels nostres països, i que només tenia la funció d'establir un tipus de divisió administrativa que permetés un estat fortament centralista i centralitzat. No fa falta ser el gran Pau Vila per saber que els Països Catalans es divideixen en comarques. I que la nostra nació, així mateix, administra la sanitat dividint el territori en regions sanitàries. Per això el president de la comunitat dita autònoma del País Valencià ha dit que el desconfinament no es pot fer per províncies. Si agafam les comarques de l'Alt Millars i l'Alt Palància, posem per cas, trobarem que estan situades dins la 'província' de Castelló, però que tenen com a hospital de referència el de Sagunt, que es troba dins la 'província' de València. Segons el 'comandament únic', la gent de l'Alt Millars i l'Alt Palància, que poden ser qualsevol cosa manco 'castellonencs', no podrien anar ni al seu metge de capçalera, a partir de l'inici del desconfinament provincial.
Quina funció té l'anunci del desconfinament per províncies? Des del meu punt de vista, exactament la mateixa que té el fet d'haver establert un 'comandament únic': demostrar qui mana. Sorprèn, emperò, que tot plegat parteixi d'un partit que s'ha dit federalista durant la major part de la seua dilatada història, i d'un altre que encara se'n diu. Amb federalismes com aquests, deixau-me el jacobinisme francès, molt més descentralitzat que el del regne espanyol, en la gestió d'aquesta crisi. Clar que els de Podem, en el seu moment, no sabien ni que existien els consells insulars.
