(Ja la finestra

és oberta. La vida,

una recerca continua

de l'amada...

'Mots pera una dona'/Jean Serra)

Heus aquí el poeta de tornada -veritablement mai se'n va anar- nascut El-Biar d'un realista, sensible llarg viatge, poètic, creatiu a tota hora, sensible i oportú sempre a l'hora de triar -de vegades intervé l'atzar- el mot precís, l'oportú substantiu, l'adjectiu precís però exacte. Heus el poeta anomenat Jean Serra -vell amic de tota la vida- que amb prudència i sentit de la literatura, de la poètica, ens ofereix tot un llibre revelador, 'Obra poètica, 1975/2012' (El circulo rojo, 2020), on aplega si més no de forma quasi absoluta però no completa, tot el poemari escrit -escrit i sentit- als darrers quasi 40 anys. De l'inici voluntariós i ferm de 'Primers poemes' datat l'any que morí Franco, fins 'Marques', ubicat entre el 2009 i el 2012. Entremig, prop d'una dotzena de llibres -a destacar 'Oberta riba', 'Convocat silenci', 'Des de la quietud'- on es revela a l'oberta llum pública de la gent la trajectòria de l'autor d'Illa i altres poemes' o 'Vida guanyada'. Heus aquí al poeta que al pròleg no dubta en afirmar: «He escrit la poesia que m'ha sigut otorgat d'escriure. He escrit sense més pretensions que les de fer-ho el millor que podia i sabia, sols obedient els dictats de la meva consciència, compromesa amb la vida i amb la voluntat de donar un bon servei a la cultura dels Països Catalans...». Heus aquí doncs el poeta que una vegada més i des de la quietud convoca el silenci per a despullar-se d'una manera oberta i sincera.