Abril, esplendor i glòria

Jorge Guillén

'Esplendor en la hierba' si vulgués -i vull- evocar la pel·lícula aquella d'Elia Kazan amb dos arrebatadors sex symbol de l'època, Natalie Wood i Warren Beaty. També/també podria caure, i cauré, en el tòpic de sempre al evocar un altra vegada al poeta T.S. Elliot quan al parlar del més d'abril el qualificà com el més cruel. No hi ha dubte, l'autor de 'La terra gastada' tenia les seus raons sempre justificades o explicades per dir aquestes coses. Però i de forma especial, espectacular fins i tot, l'abril és ja a casa nostra. Villangómez a 'L'any en estampes', recorda l'esclat de l'abril. «Abril. Llum invasora., aquesta llum eivissenca que obliga a mirar amb els ulls mig closos, verdor als camps...».

Ara, quan la Setmana Santa -cal recordar que demà és l'anomenat pels cristians Diumenge de Pasqua- arriba a la seva cloenda i desapareix de l'horitzó, abril arriba després de calculat ascens al seu cim particular. O no. És el moment de l'esplendor i de la glòria d'uns temps, d'unes setmanes en transició cap a l'estiu de les nostres vides. És el moment, per què no? de tornar a llegir 'La llarga primavera a casa', veure 'La primavera romana de la Senyora Stone' i escoltar dins la solitud de la llar la Primavera vivaldiana. Moltes coses a fer, moltes coses a pensar i executar a través de l'abril. Temps, tot just ara mateix, de reencontres i de nous contactes amb persones, amb gents quasi oblidades pel rigor de l'hivern -enguany no, enguany no ha fet hivern-estació que convida a fer la vida més a l'interior que no pas a l'exterior. Són temps de canvis. Catòlics, bona Pasqua.