Una de les raons per les quals el vergonyós judici que s'està celebrant a Madrid aquests dies contra bona part del govern legítim de Catalunya i contra els dirigents de les principals associacions de la societat civil catalana (cap de les quals, per cert, no es diu Societat Civil Catalana) és que els jutges són jutge i part. I un dels principis elementals del dret, un d'aquests principis que coneixen fins i tot els que no han fet mai ni mitja hora de classes de Dret, és que no es pot ser jutge i part en un judici.
Al judici es confronta l'independentisme contra l'unionisme espanyol. Un jutge que estigués legitimat per jutjar els encausats en aquest judici, si no ha de ser part, no pot ser partidari de la unitat d'Espanya. Tots els jutges del Tribunal Suprem són partidaris de la unitat d'Espanya. Són jutge i part. Algú em podrà dir: com podria fer-se, això de no ser jutge i part, si tots els jutges del Suprem tenen una determinada posició política, en un xoc entre dues posicions antagòniques? La cosa és bastant clara: si algú ho hagués de jutjar (cosa que discutirem més endavant), hauria de ser un tribunal internacional. Un tribunal on als jutges tant els fes la unitat d'Espanya com la independència de Catalunya.
Al judici hi apareixen dues parts, així mateix, pel que fa a la llengua dels que hi participen. Els jutges són monolingües espanyols i, d'aquesta manera, imposen la seua llengua als processats. Dit d'una altra manera: per molt que Espanya hagi signat la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries i que, per tant, la Celrom formi part del cabdal constitucional espanyol, la Carta no és respectada en aquest judici. Clar i ras: no funcionant en català, els jutges estan actuant, indirectament, contra la Constitució espanyola. I, ben probablement, es consideren a si mateixos... constitucionalistes! Són, altra vegada, jutge i part. Van en espanyol i s'imposen. Com es podria evitar? Això només es pot evitar d'una manera: només tenen legitimitat per jutjar els encausats jutges que dominin perfectament, oralment i per escrit, la llengua catalana. Són jutge i part, i, a més, conculquen els drets més elementals dels acusats.
No ens ha de sorprendre que, sent jutge i part, els magistrats del Suprem impedeixin una defensa normal dels acusats. El president del tribunal, el jutge Marchena, està impedint sistemàticament que es vegin vídeos que demostrarien ben a les clares que bona part dels policies i guàrdies civils que estan testificant davant el Suprem menteixen contínuament. No hi val de res que les defenses demanin a Marchena que recordi als testimonis que estan testificant sota jurament. Els deu ser igual. La qüestió és dir mentides perquè, com va dir aquell, « yo, por la unidad de España haría lo que fuera». I ho va reblar: « ¡lo que fuera!». Això inclou, evidentment, matar, extorsionar, mentir... Com ha passat històricament.
El jutge Marchena, per tant, està actuant clarament com a part: coartant la feina de les defenses, generant indefensió (com han manifestat repetidament els advocats) i donant ales a la fiscalia i a l'extrema dreta acusatòria de Vox. L'aliança dels jutges amb els fiscals i amb els extremistes que ningú no ha triat (i que, en un país normal, no podrien participar en l'acusació dels encausats) converteix el judici en el súmmum de la il·legitimitat (aixoplugada, això sí, per una legalitat espanyola que, amb la seua actuació, es converteix en il·legítima). Quan els estudiants de Dret hagin d'estudiar en el futur com pot funcionar el xoc entre legalitat i legitimitat, aquí en tenen un exemple extraordinari.
Faig totes aquestes consideracions per intentar contrarrestar el doll de desinformació que va sortint, amb comptagotes (això sí), sobre el judici a què és sotmès el poble de Catalunya a través dels seus legítims representants. Que els jutges siguin contraris ideològicament als acusats i que batallin per la ideologia contrària, certament, constitueix l'evidència més fefaent que no estan legitimats per jutjar-los. De la mateixa manera que la Junta Electoral Central (anomenada, popularment, per moltíssima gent arreu dels Països Catalans, Junta Inquisitorial Central) treballa clarament a favor de determinats partits polítics i pren decisions perquè aquests partits treguin el millor resultat electoral possible. Quin sentit té, una Junta Inquisitorial Central caracteritzada per la seua ideologia unionista, nacionalista espanyola, contrària a la independència de Catalunya? No són també jutge i part, en aquestes futures eleccions? Estan legitimats per fer de Junta Electoral Central, uns jutges tan clarament decantats ideològicament?
Lamentablement, tots els que participen en el judici, Marchena inclòs, ja saben quin serà el resultat. Els jutges espanyols condemnaran i Estrasburg, d'aquí a un parell d'anys, aixecarà la condemna, i condemnarà, una vegada més, l'Estat espanyol. Els líders catalans, emperò, ja hauran passat uns anys de la seua vida a la presó. I ningú no demanarà comptes penalment als que els hauran infringit aquest sofriment cruel i injust.
