El esquerra i dreta hi ha assumptes dogmàtics que no poden ni plantejar-se. Li va passar a Jorge Verstrynge, que va proposar certes restriccions a la immigració -una proposta discutible, però no indecent- i li van negar la seva publicació a eldiario.es. Va ser acollit al blog de Fernando Sánchez-Dragó. Ara toca a Manuel Moreneo i Julio Anguita rebre pal i censures per persistir en aquesta línia. Així que cal ordenar la immigració? Doncs, òbviament, sí. Deia Chesterton, un reaccionari lúcid, a qui li sorprenia la capacitat de certa esquerra per sentir simpatia i solidaritat per persones que no han vist en la seva vida. Més encara, alguns s'expressen com si estiguessin determinats a acollir, per ells mateixos, una dotzena de negrets en el seu saló menjador.
Hi ha temes que, en efecte, no tenen discussió. Salvar qui s'està ofegant no és només un deure moral: no fer-ho és un delicte. Atendre mèdicament qui pateix desnutrició, esgotament, hipotèrmia i altres mals és un imperatiu d'humanitat. Però l'Estat té uns recursos i no més: pot acollir refugiats (molts més dels que va admetre Mariano Rajoy), però no exposar-se a obrir les portes a tots els immigrants (ens vindria bé un cert flux per compensar la baixa natalitat). Escriure aquestes coses em produeix vergonya: no perquè m'avergonyeixin, sinó per evidents. Que partits parafeixistes o feixistes del tot usin els immigrants com a objecte dels seus odis i excusa per recoure's en algun brou identitari, no converteix en impresentables els que sabem que, tard o d'hora, caldrà afrontar el problema de la manera que permetin els nostres recursos. L'ordre no és una idea conservadora, és una idea: necessària.
A Angela Merkel la van deixar sola en la seva generosa política d'acollida als refugiats de diverses guerres. Itàlia i Grècia van aguantar durant anys onades de pasteres, les mateixes que suportem nosaltres ara, sense que la resta d'Europa admetés que tenim un problema continental i no només mediterrani. L'excel·lència moral no és objectiu de l'Estat.
