Divendres a la matinada es va posar de manifest que no és possible, a hores d'ara, una política europea comuna en relació a la qüestió de la immigració i de l'acolliment de persones refugiades. I, d'altra banda, aquesta política comuna (que hauria d'encaixar, així mateix, en una política exterior europea) resulta del tot necessària, pràcticament imprescindible, si volem redreçar les terribles circumstàncies actuals.
A Europa continuen manant els estats, i Europa, com a entitat política, queda considerablement per sota, quant a comandament. I això ha tengut, des del meu punt de vista, unes conseqüències nefastes. I les continuarà tenint.
Que fa falta alguna política seriosa, humana i digna en relació a la immigració i als refugiats és del tot evident. Som corresponsables del fet que cada dia es morin persones a la Mediterrània intentant arribar a Europa. Som corresponsables que la nostra mar s'hagi convertit en una tomba per a milers de persones procedents sobretot de l'Àfrica i de l'Orient mitjà, de països devastats per la fam i per les guerres. O per totes dues coses alhora. I, com a corresponsables, hauríem de ser capaços d'articular alguna política que ens pogués permetre d'evitar-ho.
És evident que no es tracta de res fàcil, sinó ben al contrari: estam davant un fenomen complexíssim, que requereix polítiques combinades d'acolliment a la nostra part del món i de suport en forma de cooperació al desenvolupament als països d'origen (pel que fa a la migració de caire econòmic) i de mediació en els conflictes (quan la causa de venir a Europa són els conflictes armats). Sense una combinació sàvia i justa d'ambdues polítiques, milers i milers de persones continuaran patint la tragèdia que la majoria dels ciutadans europeus observam amb impotència.
Els estats europeus donen a la qüestió de la immigració, fins ara, respostes simplistes i que, a més a més, no solucionen cap dels problemes que tenim plantejats, en relació a aquesta qüestió. La majoria de països de l'Est d'Europa i d'altres com ara Itàlia (vull dir, naturalment, els seus governs) estan a favor del tancament de fronteres. Consideren que reforçant la seguretat que impedeixi l'entrada d'immigrants i de refugiats el problema se solucionaria. Com diria Víctor Orban, es tracta de fer forta la frontera del sud. Una política d'aquestes característiques resulta, per començar, profundament insolidària, i aïlla la Unió Europea, a consciència, dels problemes d'ordre global. S'assembla extraordinàriament a la política preconitzada per Donald Trump als Estats Units d'Amèrica. En pot sortir res bo, d'aquesta mena d'aïllament autàrquic? S'han fet així, els Estats Units? S'ha construït així, l'Europa pròspera i democràtica?
De moment, els membres de la Unió Europea opten per no prendre cap acord real comú, per no bastir cap política comuna al voltant de l'acolliment de persones nouvingudes, i per deixar-se embolicar en polítiques de tancament i, diguem-ho així, d'autarquia civil. Ho trob lamentable, perquè podríem donar el contrapunt a les nefastes polítiques que intenta plantejar, no sempre amb èxit, el president americà.
Com que no hi ha política d'acolliment, tampoc no hi ha política real de cooperació al desenvolupament. Perquè la clau per evitar una allau de persones immigrades venint cap a Europa no és tancar les fronteres, sinó propiciar el desenvolupament econòmic als països d'origen. Si les persones que venen d'Àfrica o d'altres llocs del planeta per motius econòmics es poguessin guanyar la vida bé a casa seua, s'hi quedarien. Ningú no emigra per gust, en principi. Així mateix, també posa de manifest que no hi ha cap política comuna a nivell exterior, en qüestions tan fonamentals com la resolució de conflictes. La majoria dels refugiats que intenten entrar a Europa, durant aquests darrers anys, procedeixen de Síria. La raó és ben clara: a Síria es viu una terrible guerra civil, a la qual encara, malauradament, no se li veu la llum al final del túnel. Idò! La solució passa, clarament, per resoldre el conflicte a Síria. I, mentrestant, per acollir com millor es pugui les persones que fugen de la devastació i de la guerra.
La clau per resoldre aquestes qüestions passa per dotar Europa de més entitat política, i, correlativament, per reduir la dels estats membres. Perquè, mentre els estats membres continuïnt mantenint el grau de sobirania actual, qüestions tan bàsiques per evitar autèntiques catàstrofes humanitàries no tenen solució.
