Puig des Molins. Tot quasi congelat es repenja a la finestra. Buit el casalot, encens el cigarret. Bufa ponent lleuger. Arribats al cim del puig, aturat el cotxe, fora llums i miralls, hem mirat un cel d'ombres i silencis. Tenia els teus braços i et tenia entre els braços. Al bar la cervesa, l'entrepà -pernil amb tomàquet, una mica de sal- el got de vi... Volíem el destí i el destí de la terra també. Potser l'olivera a la vora del camí. O aquest garrover antic plantat per desconegudes mans. Premonició de vents i pluges i l'inexpugnable, sobtat bes als llavis i la trencadís de plats i gots caiguts a terra. Tremolor de l'aire possessiu. El film de gènere -'Viernes 13'- i de terror. Tinc la cruesa de la imatge, el decorat, la història.
Tornaríem a la mise en scène francesa i clàssica. Paral·lels camins, arc de triomf, miratges. La humanitat sencera amb dona suport cada vegada que entro al cercle. Però si entres al mercat -i el mercat sempre està obert- és obligatori fer-ho amb bona companyia de la vida alegre. De la vida alegre que vol dir estudiar literatura clàssica amb preferència l'anglesa del XIX. Però no a l'estil Mariana Pineda, la bandera republicana al seu poble, Arcos de la Frontera. Probablement. Llavors, passat el cap de setmana, fas l'autòpsia a la teva consciència i tindràs la mort com testimoni directe, consultaràs al teu meteoròleg de capçalera quin temps farà demà. Puig des Molins.
