En poc temps, la ciutat d'Eivissa ha perdut algunes de les empreses més representatives del seu teixit comercial i del negoci de l'oci i de la restauració.

Sense cap pla preconcebut, com en una partida de dòmino, han tancant portes empreses emblemàtiques, d'estima popular, regentades per empreses familiars que han tirat endavant en èpoques bones i no tan bones.

El 2014 havia deixat de passar films el Cine Serra, obert el 1912, establert a l'edifici definitiu el 1928. Els Ferrer claudicaren davant la baixada d'ingressos i una generosa oferta immobiliària.

El 2015 baixava la porta la pastisseria Los Andenes, ubicada a les andanes del port el 1940 per en Vicent Cardona Marí, els quals familiars seguiren venent dolços, coques, etc, de forma diligent cada dia, inclosos els soferts diumenges, endolcits per uns genials tortells.

Fa dos anys tancà el restaurant Nanking, obert el 1978 per en Jaume Ferrer, el seu germà i en Tomás Chan. Gran pèrdua per la gastronomia xinesa en un dels restaurants de tracte més càlid cap als clients.

Aquesta tardor, la pastisseria i forn Can Vadell cessava en el seu local del carrer de les Farmàcies. Joan Marí Planells, Vedell, havia obert un forn a la Marina, el 1923, que es traslladà al carrer d'Anníbal, el 1940. D'ençà, una soferta família, liderada per una dolçíssima Pilar Marí, vengué tota classe de mostres de pastisseria, coques, entrepans. L'empresa segueix al carrer de Canàries, la seu emblemàtica de la Marina, ja no.

Al febrer, la Libreria Vara de Rey, a la vorera nord del passeig de s'Alamera des del 1975, regentada per en Jaume i en Santi Marí, deixava de vendre periòdics i revistes en un caramull de llengües, llibres, material escolar, col·leccionables, etc.

La setmana passada tancava l'oasi musical que ha sét el Teatro Pereyra, obert amb passió pel matrimoni neerlandès de n'Eric-Jan Harmsen i na Kees Terbruggen l'estiu del 1988. Multitud d'eivissencs i visitants han begut al so de bandes musicals d'estils diversos. L'energia del successor de la família eivissenca, en Juan Guillermo Harmsen, no ha bastat per tirar endavant l'estimable projecte per mor de la finalització del contracte d'arrendament del local.

Cercar responsabilitats és estèril. La manca de relleu generacional, la fi d'un contracte, la baixada de beneficis, sucoses ofertes immobiliàries, són les principals causes de la seua desaparició. Una altra cosa és què haguéssim pogut fer tots com a consumidors potencials per ajudar aquests negocis.

Segons la Llei de Murphy, la cosa pot empitjorar. El dia que, molt merescudament, s'afartin d'obrir cada dia en Joan Marí Moreno (Armeria Can Murenu, des del 1920) o en Joan Riera (Restaurant Ca n'Alfredo, obert pel seu pare el 1942, comprant-lo als germans alemanys Hanauer, que l'havien obert als anys 1930), s'Alamera, Vila i Eivissa poden perdre encara més patrimoni social. I ja està anunciat el tancament de la botiga Casa Domingo, del 1950, on na Pepita Guasch ja anhela una més que merescuda jubilació, sense recanvi.

Tots els establiments, situats en el nucli històric de Vila, a la Marina o en l'eixample del passeig de s'Alamera (Vara de Rey, encara en el nomenclàtor viler). Tots ells han contribuït a conformar la ciutat d'Eivissa dels segles XX i XXI. La història i la societat de Vila i de l'illa d'Eivissa no s'entendrien sense la seua existència.

Molts eivissencs i visitants en tenen molts records i sentiments, hi han fet amistats, en definitiva, han gaudit de la vida i, sobretot, de l'oferta professional de persones i famílies abnegades per la seua professió, la seua passió.

Servesqui aquest article com a homenatge i tribut a totes aquestes persones i negocis admirables (sense detriment d'altres que han tancat i que no he esmentat).