El quart diumenge de novembre no se celebra, reivindicam i recordam les persones sense sostre. Que necessitem un dia marcat al calendari per prendre consciència d'aquest fet no és un bon símptoma, per ser suaus. En un món cada vegada més globalitzat i individualista, ens trobam que la desaparició de les xarxes familiars i d'amistat que eren un suport bàsic per a tothom qui en un moment donat pugués començar a caure en el relliscós pendent de l'exclusió social, fa que el 'sensesostrisme' sigui cada vegada més freqüent. Totes les institucions tenim l'obligació de tendir cap a un futur on no hi hagi ni una persona dormint al carrer. Costi el que costi, no pot haver-hi límits en aquest acompliment, perquè un ésser humà, un vesí, que no té un lloc digne on aixoplugar-se és una vergonya per a tots, i ajudar-li no és caritat ni beneficència, és obligació.

La nostra obligació com a governants és desenvolupar polítiques perquè cadascuna d'aquestes persones tengui el seu lloc a cobert, no solament és el nostre deure, és el seu dret, i tampoc és solament el deure dels que estam a les institucions, és el deure tota la societat. Desgraciadament, en el nostre municipi segueix havent-hi molts ciutadans que no tenen sostre, persones que cada nit s'arrauleixen entre les seues mantes i cartons. Massa persones segueixen sense aconseguir que nosaltres complim amb la nostra obligació, massa persones sense aconseguir que els assegurem el seu dret. Malgrat els esforços de la nostra regidoria de Benestar Social, i al treball impagable d'ONG com Càritas o Creu Roja, no podem més que assumir que encara no estam aconseguint el nostre objectiu. Probablement facem el que facem mai arribarem a aconseguir socórrer tots els que necessiten la nostra ajuda, però no podem detenir la nostra obstinació a aconseguir-ho.

Des de l'Ajuntament d'Eivissa estam impulsant polítiques socials encaminades a pal·liar aquesta situació com mai s'havien desenvolupat en el nostre municipi. Insisteix que estam lluny d'aconseguir l'objectiu, però tampoc seria just no reconèixer que estam donant un impuls important i que esperam veure els seus fruits en un futur no gaire llunyà. Fins fa poc aquest era un assumpte al qual els diferents governs no prestaven massa atenció, amb cobrir l'expedient ja els valia. Nosaltres no, nosaltres acceptam el repte i assumim el compromís, i per a això estam desenvolupant una xarxa de recursos que donaran resposta a les necessitats d'aquest col·lectiu de perfils tan diversos. Una xarxa de recursos diferenciats perquè cada persona en exclusió o en risc de caure-hi tengui la possibilitat d'accedir al recurs que l'ajudarà. Una xarxa que comptarà amb: el Centre de Baixa Exigència des Gorg, desenvolupat amb el Consell d'Eivissa i tots els municipis de l'illa, on aniran les persones més vulnerables, els que han quedat fora del sistema i presenten una situació més greu; un Servei d'Acolliment Municipal al centre de la nostra ciutat per donar resposta a les necessitats de molts veïsins nostres que per qüestions circumstancials han perdut la seua casa o el seu treball, persones que necessiten un impuls i una ajuda puntual per poder remuntar en les seues vides; i uns pisos tutelats. Que no hi hagi persones sense sostre és un deure de tots; hem de conscienciar-nos que no podem permetre que existeixin éssers humans vivint al carrer o sense poder accedir a un habitatge digne.

Les institucions tenim l'obligació de desenvolupar les polítiques necessàries i facilitar els mitjans econòmics i tècnics, però la resta de la societat ha de posar la seua dosi d'empatia i humanitat per facilitar el nostre treball. Recordem tots que un dia podríem ser nosaltres, un dia podries ser tu.