Els números no menteixen. Ens diuen ben a les clares quina ha estat la realitat de l´actual legislatura. Tres consellers d´educació en quatre anys. El retallador Bosch, la ignorant (i vergonyant) Camps i la paralitzada Riera. Tretze alts càrrecs destituïts o dimissionaris. Directores generals, caps de gabinets, delegats d´educació (algú a Menorca va tenir dignitat, no com a Eivissa), caps d´inspecció, caps de premsa, caps de servei. Fins i tot n´Estarellas.

Fins i tot per casos d´enxufisme, com el darrer director general d´Educació. No entrarem a detallar les dades que magistralment recull la campanya #PensaHi. Unes infografies que retraten ben a les clares la tisorada en pressuposts, en docents, en beques i en ajudes.

Entenem perfectament que el PP denunciés aquesta campanya davant la Junta Electoral, ja que la informació que es mostra obri al poble una realitat sagnant i lamentable que descriu perfectament el tarannà d´aquest govern. Un últim detall numèric: l´estalvi de la Conselleria durant la vaga s´estima en sis milions d´euros. L´ajuda de llibres per al proper curs serà de 10 ó 13 euros per alumne. Queda tot dit.

Els fets tampoc menteixen. Diputats que han menyspreat i insultat les seues professores, els seus treballadors. Un d´ells va escriure «intenten adoctrinar els alumnes en el catalanisme radical, [...] pressionen, amenacen i fan bullying companys». I una d´elles els ha comparat amb maltractadors.

El secretari autonòmic obrí expedients repressius i ara se les haurà de veure amb la justícia, denunciat per prevaricació, arbitrarietat i abús de poder. La mentida ha estat el denominador comú d´aquests quatre anys.

Repeteixen que el trilingüisme farà que els nostres alumnes aprenguin anglès, quan està demostrat que això mai succeirà amb les mesures que proposen. Iteren que són el govern de l´estabilitat, quant a hores d´ara acumulen vuit sentències en contra només en temes educatius i han hagut de canviar mitja dotzena de lleis per exigència de l´Estat.

Reiteren que respecten les lleis, quan abusen dels decrets-lleis fins i tot per saltar-se resolucions judicials del Tribunal Superior de Justícia de Balears, com succeí amb el TIL.

L´operació actual de maquillatge preelectoral només fa que evidenciar una realitat. Bé, dues: estan contra les cordes i no tenen la consciència gens tranquil·la.

No ens deixarem, però, enganyar per mesures electoralistes ni molt menys per promeses d´un programa de futur que podem endevinar de mentida absoluta. Perquè això, com en un dejavú angoixant, ja ho hem viscut. El programa electoral actual de Bauzá en matèria d´educació no ha complert cap de les 10 mesures que anunciava. Cap ni una, com ho denunciàrem a l´article ´Promeses i mentides´ (Diario de Ibiza, 6 de desembre de 2013). Com podem confiar amb ell o amb el seu partit?

Com podem creure a una equip que menteix d´aquesta forma al ciutadà? Com poden tornar a signar els votants un contracte tot sabent que qui ofereix unes clàusules a canvi del nostre vot les incomplirà i ens estafarà sense escrúpols?

El panorama és esfereïdor i alarmant, decebedor i fins i tot antidemocràtic. Una legislatura d´imposició i opressió, front la llibertat i l´elecció de la que tant presumeix el president. Benvingudes a la fi de la legislatura. Benvinguts al final del trajecte d´un període ben fosc per l´educació, el pilar fonamental d´una democràcia, encara que com és el cas, arrossegui una ferida dictatorial que mai acaba de curar.

Acaba el mandat de la mentida contínua i l´atac a la cultura de les illes. La legislatura on qui havia de protegir «lo nostro» ha fet més que mai per reduir-ho al no-res. On qui havia de promoure allò públic, allò que és del poble, ha fet el possible i impossible perquè les entitats privades tinguin negocis dins l´esfera pública. Tot en ells supura neoliberalisme i aquesta promoció de la privatització, o externalització de serveis, com l´han batejat en la seua fastigosa neollengua maquillant i enganyosa, n´és un clar exemple.

Disposem aquests fets i aquests números en forma de suma. Realitzem l´operació i apreciarem que el resultat és un terme concís, un mot que ens ha de servir per acomiadar aquest malson. Un vocable que servirà per finalitzar una etapa que volem oblidar, però que sempre haurem de recordar. Perquè l´única forma de no repetir-la és tenir-la a la memòria. Una única paraula: adéu.