Suspesa temporalment la vaga dels docents, i vist que la negociació no té pinta d´arribar enlloc, molts es pregunten si tornarem aviat a no poder portar els nostres fills a l´escola i fins a quin punt els centres podran aplicar un model pedagògic sense mitjans per fer-ho.

La Conselleria no cedeix i malgrat la llarga vaga duta a terme pels docents i el suport majoritari que han rebut de pares i mares i de la societat civil en general, vol obligar per força al centres docents a aplicar el TIL d´immediat i com sigui, amenaçant-los amb tota mena de sancions.

És la resposta de les societats autoritàries als conflictes: l´amenaça de l´ús de la força quan no es fa el que el dèspota vol. Durant la vaga, ja vam tenir que sentir, els pares que no dúiem els nostres fills a escola pel respecte al seu dret a una educació digne i responsable, que ens sancionarien o fins i tot que ens traurien la custòdia dels nostres fills, sense que amollar una barbaritat d´aquesta mena hagi tingut cap conseqüència per la diputada que ho digué.

Però el cert és que per molt que amenacin, els qui estan incomplint la llei són Bauzá i la seva consellera d´Educació, i amb ells tots els càrrecs i diputats que han donat suport amb el seu vot a la seva deriva extremista i radical.

Hi ha un principi fonamental dels règims democràtics que és el de jerarquia normativa. Aquest principi impedeix que qualsevol norma pugui contradir una altra de superior, aprovada amb més legitimitat i garanties. En aquest sentit, el famós TIL no és més que un decret aprovat a corre-cuita i amb caràcter urgent per un Govern, que de cap manera, ni convertit posteriorment en llei, pot contradir una llei orgànica, la qual requereix per la seva aprovació d´una majoria absoluta del Congrés de Diputats, ni encara menys, una Constitució aprovada per referèndum per la majoria dels espanyols.

El TIL no solament ha provocat la unió en contra de tota la comunitat educativa sense excepció, sinó que és clarament, i especialment la forma en com es vol aplicar, un torpede contra la línia de flotació d´alguns dels principis fonamentals que regulen el sistema educatiu d´aquest país.

Començant pel principi, la Constitució Espanyola garanteix en el seu article 27 que el sistema educatiu respectarà els principis democràtics de convivència i els drets i les llibertats fonamentals, per afegir a continuació que els poders públics garantiran la participació col·lectiva de tots els sectors afectats. El mateix article especifica que els professors, els pares i, en el seu cas, els alumnes intervindran en el control i en la gestió de tots els centres sostinguts per l´Administració amb fons públics.

Per la seva banda, la LOE, Llei Orgànica 2/2006, estableix com un principi general i valor bàsic el de la participació, obligant les administracions (article 118) a fomentar i fer efectiva la participació i corresponsabilitat del professorat i les famílies en l´educació dels seus fills. L´article 120 certifica l´obligació de les administracions de garantir l´autonomia dels centres, una autonomia que permet, i així s´especifica, per elaborar, aprovar i executar un projecte educatiu concret.

Per tant, queda clar que imposar per la força el TIL va en contra de principis bàsics de l´ordenament espanyol vigent i incomplir-lo difícilment podrà ser sancionat de forma efectiva.

Però imaginem que per un estrany rampell de soberanisme radical, el Govern Bauzá consideràs que la normativa estatal no l´afecta. Ens quedaria el TIL pelat per aplicar. Idò bé, els mestres tindrien l´obligació d´aplicar-lo, però no només una part d´ell, sinó la seva totalitat. I el TIL (decret 15/2013, de 19 d´abril) estableix com a principis que han de regir el model (article 4):

5. Participació i col·laboració de tots els agents educatius en les decisions que afectin el sistema educatiu (...)

6.Flexibilitat i adaptació del tractament de les llengües a la realitat social de cada centre.

I encara més clar i específic, l´article 22:

El suport de les famílies al projecte de tractament integrat de llengües del centre és fonamental perquè s´implanti i es desenvolupi. Per aquest motiu, les famílies tenen els drets següents:

a) A fer aportacions a la proposta de projecte de tractament integrat de llengües, a través de les associacions de pares i mares i a través dels seus representants en el Consell Escolar.

c)En els centres públics, a ser consultades mitjançant una votació en el cas d´una proposta de projecte de tractament integrat de llengües que prevegi un tractament integrat de llengües diferent del que es regula en aquest decret.

En conclusió, no cal ni la insubmissió ni reprendre la vaga per impedir l´aplicació per la força per part del Govern del seu model pedagògic. Basta el compliment escrupolós de les lleis vigents en tots els seus apartats i principis. En una democràcia els conflictes es resolen dialogant i qui no cedeix, no té legitimitat per imposar res. I encara menys, quan el que vol imposar és un decret que ell mateix infringeix, de forma palmària i reiterada.