La Fontassa de Santa Gertrudis i altres fonts i rierols amb menors aportacions, va donar lloc al que es coneix com a canal de Fruitera, lloc amb importants horts, que comença en el canal de cal Vicari, a l'anomenat safareig Gros de Fruitera, vora la hisenda de can Pep des Ferrer. El canal perd el nom un poc més avall, quan arriba a la carretera de Santa Eulària a Sant Rafel, quan conflueix amb sa Séquia Llavanera, un dels torrents més llargs d'Eivissa i que després de travessar Santa Gertrudis, el poble de Jesús, endega les seues aigües a les feixes del Prat de ses Monges i Talamanca, on desemboquen.
Cal Vicari
Ja que parlam de cal Vicari, amb article literari i no baleàric, com seria usual, és una mostra que aquesta hisenda no pertanyia a un vicari, nom que es dona a l'ajudant del rector d'un poble, que en aquest cas seria cas Vicari, sinó a un vicari principal, un vicari capitular (el que exerceix com a bisbe quan no hi ha un prelat nomenat). Aquesta hisenda era propietat, segurament, de Rafel Oliver Ribes, vicari capitular entre 1855 i 1882. D'ell va passar a la família Llobet Oliver i després, per venda, a una família de forasters, que construïren una casa nova però mantengueren el nom tradicional.
Sa fontassa, en temps antics no anomenava únicament la font, sinó que es referia a tota la rodalia que la voltava; font que per desgràcia, actualment es troba totalment eixuta i plena de brasser i altra vegetació que no permet veure tot un gran sistema hidràulic, amb un gran safareig que feia de regulador del cabal i que després repartia les aigües entre els horts de la contrada. També hi ha diverses clavegueres, regadores i canals. La font, eixuta, es troba dins una capelleta que desemboca directament al torrent i dues regadores porten l'aigua a cada banda del torrent. Cal apuntar un important pontet, al nord de la font, que serveix per ajudar a passar el desnivell del drenatge de l'aigua que ve de més amunt, del puig d'en Bet, i altres terres. S'hi arriba per una calçada empedrada. Cal dir que el pont es troba en molt mal estat i que necessita mà de metge amb urgència. Tot sembla ser que són obres de la segona meitat del segle XVIII, quan es feren grans obres per aprofitar agrícolament tot aquell redol.
Hi ha diversos topònims i noms de casa que fan referència a aquesta font, com ca s'Estudiant de sa Fontassa, sa Cuina de sa Fontassa, can Joan i can Jaume des Fontasser, el puig des Fontasser, o també el torrent de sa Fontassa a Sant Agustí.
Intents d'aprofitar les aigües i dur-les a Vila
El governador Francesc Croix, que regí els destins de les Pitiüses entre 1761 i 1766 va intentar aplicar a les nostres illes les idees il·lustrades i d'aquesta manera fer avançar el retard crònic que patien i proposà diverses millores en el camp de l'agricultura i portar aigua potable a la vila d'Eivissa. Els seus projectes no anaren endavant, però a les darreries del segle XVIII els il·lustrats insistiren en el tema i de nou projectaren aprofitar les seues aigües per dur-les a Vila mitjançant una canonada, segons un projecte de l'enginyer Pedro Grolliez de Servien, encara que finalment s'optà per un pou situat al coll de Portmany, vora la futura església de Sant Rafel de sa Creu.
Abad vol aixecar el temple a sa fontassa
Quan el 1785 el primer bisbe d'Eivissa, Manuel Abad y Lasierra, va promulgar el decret de creació de les parròquies d'Eivissa i Formentera, en va voler aixecar una justament vora sa Fontassa i ho justificà amb aquestes paraules: «Just al mig de l'illa, que és la part més allunyada de totes les vicaries, perquè aquestes foren edificades a les costes, correspon a un indret on brolla una copiosa font anomenada sa Fontassa, malgrat que les generoses aigües no tenguin altra utilitat que la de fundar-hi una nova parròquia, per tal que, amb la immediata assistència del rector i la possibilitat de participar en les celebracions religioses, siguin més fàcils el poblament de les terres i el seu conreu.
Per tot això ha semblat convenient d'establir una parròquia nova en el mencionat indret, dedicada a la verge santa Gertrudis, el terme de la qual te devers una llegua, confinarà amb les parròquies de Sant Miquel, Sant Antoni (segurament volia dir Sant Rafel), la Mare de Déu de Jesús i Santa Eulària, de les quals s'han pres per formar-lo rodalies que tenien a la part més interior de l'illa. Les famílies de Santa Gertrudis passen de cent». Una mostra que els límits dels futurs pobles no eren gaire clars, en el moment de definir els territoris, és que s'oblida d'apuntar Sant Mateu d'Albarca, que també delimita amb Santa Gertrudis.
Llinatge
Com ja sap, l'església no s'aixecà talment a la vora de font, però sí que es troba relativament propera i la gran hisenda de Fruitera ha donat llinatge a aquest poble.
Dèiem que sa Fontassa també és el nom d'una gran hisenda, que amb el pas del temps s'ha anat fragmentant, però continua sent una gran hisenda, mirem algunes dades que es tenen d'aquesta finca, que es dividia en dues parts, una, sa Fontassa, pròpiament dita i una segona, més petita, es Terç Gros de sa Fontassa. A meitat del segle XIX pertanyia a la família de futur diputat pel districte d'Eivissa Antoni Palau de Mesa, que la vengueren a Federico Lavilla y González-Turija (1836-1906), que fou comissari de guerra, però que arribat a Eivissa es dedicà als negocis.
Com que bona part de la seua fortuna la dedicà a l'explotació de les mines de s'Argentera, a Sant Carles de Peralta, un negoci que semblava redó, però que va dur a la ruïna a moltes famílies eivissenques. Com que Lavilla era l'accionista majoritari i va haver de fer front a unes 60.000 pessetes d'aquell temps, per aquest motiu va vendre sa Fontassa a Josep Roig Pijoan, comerciant i navilier de la ciutat d'Eivissa, personatge ben destacat de començament del segle XX, entre altres coses, per haver muntat la segona central elèctrica que va tenir Vila.
És realment un indret que mereix una actuació de recuperació i que tal vegada, podria aquesta millora ajudar a fer desaparèixer l'obsoleta depuradora d'aigües residuals del poble, que ja fa uns anys que no s'utilitza.
