Des que va llicenciar-se en Arquitectura per la Universitat Politècnica de Catalunya, Salvador Roig Planells ha mostrat ser molt més que un arquitecte —o un arquitecte comme il faut—. Nascut a Eivissa l’any 1954, fill d’un dels mestres d’obra més rigorosos, Salvador Roig Cardonet, qui amb l’empresa Rafal i Cardonet, una de les constructores eivissenques que va arribar a una plantilla de les més nombroses a certs moments de feina., construïren edificis i vivendes unifamiliars seguint els tempos que tota construcció requereix per ser sòlida i perdurar en el temps sense escletxes ni desequilibris. Seguint l’exemple dels constructors romans, que construïren per desafiar el pas dels mil·lennis, com ho demostren aqüeductes, dipòsits d’aigua per assortir les ciutats, ponts, murs, camins i claveguerams.
Salvador Roig Planells és més que un arquitecte, perquè des del principi d’exercir la seua professió, ha estat present en periòdics i revistes amb articles sobre temes arquitectònics i urbanístics
Salvador Roig Planells va començar a exercir la seua carrera professional el 1979. Juntament amb els arquitectes Ferran Marí Serra i Xavier Pallejà obren despatx. A partir del 1984, però, Salvador Roig i Xavier Pallejà constituïren estudi propi a Ibiza ciutat, obrint posteriorment despatx a Formentera. Tots tres varen ser deixebles, a la universitat, de l’arquitecte eivissenc Elías Torres, resident a Barcelona, però fent, a l’illa d’Eivissa, encàrrecs civils o per a la diòcesi eivissenca. També Ferran Marí i Salvador Roig col·laboraren en la ‘Guía de Arquitectura de Ibiza y Formentera’ d’Elías Torres, de qui reberen les principals influències, encara que saberen crear el seu propi estil, ben diferenciat i perceptible en les obres que dissenyaren, d’un gust exquisit, harmoniós i perfectament implantat en el seu entorn, ja fos urbà o rural. No debades algunes de les seues obres han obtingut premis, han estat exposades i publicades en diverses revistes nacionals.
He començat dient que Salvador Roig Planells és més que un arquitecte, perquè des del principi d’exercir la seua professió, ha estat present en periòdics i revistes amb articles sobre temes arquitectònics i urbanístics. Articles —a vegades declaracions en entrevistes—, sovint polèmiques, perquè ha tingut el coratge d’enfrontar-se, amb raonaments fonamentats, a projectes qüestionables des del seu punt de vista. Contra l’ampliació del port d’Ibiza i la construcció de l’espigó de 630 metres que arranca de l’illa de Botafoc, per tal que poguessin arribar i atracar els grans creuers turístics. A més ampliació del port d’Eivissa, més entrada de turistes i més vaixells de transport comercials per poder alimentar la frenètica construcció de nous edificis i de noves urbanitzacions. Basta veure els edificis construïts a la banda nord de la badia d’Ibiza, damunt una gran massa de terreny arrabassada a la mar, disminuint el mirall d’aigua del port, que durant mil·lennis acabava en una platja, en la qual morien manses les ones de la mar, fins i tot durant els temporals.
Com acabem de veure, Salvador Roig “ha participat activament en la vida social, cultural urbanística i arquitectònica tant de la ciutat d’Eivissacom al territori de les Pitiüses. Ha organitzat exposicions, tallers i taules rodones”. Mereixen ser destacades les seues conferències donades als anys 1989 i 1996, sobre arquitectura popular, arquitectura moderna i contemporània com ‘Arquitectura i lloc’, que ja insinua la vinculació entre construcció i medi ambient, o ‘L’obra de Sert a Ibiza’.
L’Arquitectura és una disciplina complexa, a la vegada tècnica i artística, per aquests motius és una disciplina històrica, viva... Potser una de les més vives, perquè tracta de dissenyar una casa per a ser habitada. És a dir, que parteix des de dins cap enfora. Si l’interior resulta còmode pels seus habitadors, aleshores l’exterior destacarà amb personalitat pròpia. Frank Lloyd Wright, un dels arquitectes nord-americans més influents, considerava que el més “important en una casa eren les habitacions i no la façana”. Frank lloyd Wright va ser l’impulsor de la denominada arquitectura orgànica”. Ell entenia “que una casa havia de derivar de les necessitats humanes i del caràcter del país, com un organisme viu”. ¿No fa pensar, aquesta concepció, en la nostra arquitectura popular, que ha fascinat arquitectes com Sert o Broner?
El bon arquitecte, partint del coneixement de la tradició, crea construccions contemporitzadores i modernes. Tenint en compte els avenços tecnològics i l’aparició de nous materials per aplicar a les construccions
Cap bon arquitecte ha copiat del passat. Les còpies del passat resulten pastitxes... El bon arquitecte, partint del coneixement de la tradició, crea construccions contemporitzadores i modernes. Tenint en compte els avenços tecnològics i l’aparició de nous materials per aplicar a les construccions.
Salvador Roig va ocupar “diversos càrrecs al Col·legi d’Arquitectes de Balears: president de la demarcació d’Eivissa i Formentera (1996-2000), membre de la Ponència Tècnica de seguiment del Pla especial de sa Penya, la Marina i Vara de Rey, del qual en va ser membre de redacció sota la direcció de l’arquitecte Raimon Torres, i membre de la Comissió Insular d’Urbanisme i de la Comissió Insular de Patrimoni Historicoartístic del Consell Insular d’Ibiza i Formentera”. Algunes de les seues obres han estat divulgades i publicades.
Xavier Pallejà i Salvador Roig formaren Estudi professional propi. Obtingueren el primer premi del Concurs d’Avantprojectes Reforma i Ampliació de la Casa Consistorial (1987), convocat per l’Ajuntament de Santa Eulària des Riu. A més a més, també varen obtenir el premi a la Millor Obra d’Arquitectura (92/93) d’Ibiza i Formentera per l’edifici d’habitatges S’Observatori (1996) i el premi a la Millor Obra d’Arquitectura (2004/2007) d’Ibiza i Formentera pels tres edificis de 37 habitatges de Protecció Oficial de l’Ibavi, a Sant Francesc Xavier, a Formentera... Entre d’altres, destaquem la rehabilitació de la catedral d’Ibiza (1986-1988), la redacció del Pla Especial de Protecció de la Necròpolis Púnica del Puig des Molins (1988). Redactaren i dissenyaren la implantació dels elements museogeogràfics i dels equipaments al Museu d’Ibiza (1992). Col·laboraren amb els arquitectes José Antonio Martínez Lapeña i Elías Torres en la intervenció de la nova escala d’accés al Castell d’Eivissa, obra polèmica, perquè els autors no reformaren simplement l’entrada, sinó que, conforme a les lleis historicistes de l’Arquitectura, crearen una nova escala, amb materials moderns, eixamplant l’espai de la plaça de la Catedral. Aquesta nova escala és una mostra de com els arquitectes que, al llarg de la història han intervingut en una construcció del passat, com ara el Castell d’Eivissa, no es limitaren a efectuar simples reformes, sinó que construïren seguint l’evolució del temps pròpia d’una disciplina viva com ha estat sempre l’Arquitectura.
Salvador Roig coneix profundament l’arquitectura popular eivissenca, a la qual se l’ha denominat una arquitectura sense arquitectes, la qual cosa no vol pas dir que les tradicionals cases pageses es construïssin sense unes característiques pròpies perfeccionades al llarg dels segles, tal vegada des dels púnics ençà, tenint en compte la implantació sobre l’orografia del terreny escollit, amb els materials obtinguts de l’entorn i segons les necessitats humanes. De parets gruixades, emblanquinades per dins i per fora, amb finestres petites, i orientades sempre cap a migjorn, amb la cara nord protegida dels vents i les humitats per un puig o un bosc. Així, una parella que es construïa la seua casa començava per construir l’imprescindible: el porxo, la cuina amb una àmplia llar i una o dues habitacions...
“En aquesta arquitectura, forma i funció estan determinades per la situació econòmica”. Les característiques més generals “de l’arquitectura popular eivissenca, són les següents: utilització dels materials propis de l’entorn, adaptació al clima, integració i vinculació al seu entorn, donant resposta a les necessitats dels seus habitants, escala humana, volums geomètrics purs i senzills, construcció sense adaptar-se a un pla preconcebut, seguint una tipologia general”. A la ruralia eivissenca i formenterera, “les cases pageses formen un conjunt amb els corrals, molins d’oli, pous, aljubs, casa del carro, cisternes, eres, torres de defensa, murs, valles, molins, marges, parets de pedra seca, etc”. Conforme la família creixia, anaven afegint-se quartos —o mòduls— de mides preestablertes, originant els desnivells característics perquè el terreny així ho requeria.
No ha d’estranyar, doncs, que les cases i els edificis dissenyats a l’Estudi Xavier Pallejà-Salvador Roig siguin construccions que, tenint en compte les ensenyances que es desprenen de les cases pageses, presentin un estil funcional, de línies fines i una implantació estudiada. Com en les cases pageses, cada detall de les obres per ells projectades no és imprevist.
Des de les finestres petites a les façanes septentrionals a les obertures cap al migjorn, amples finestrals per on la llum del sol entri i escalfi l’interior durant l’hivern, però protegides per persianes de fusta o altres materials moderns. Els agrada utilitzar, per a l’accés principal, portes de fustes nobles...
En unes manifestacions a IB3, Salvador Roig manifestava: “Històricament a Eivissa i Formentera (existeix) un gran deute ¿Com és que tenint una llei de Patrimoni totalment conservacionista, en canvi, cada dia s’estan modificant aquelles coses que sa llei diu que no es poden modificar?” “Com exemples, Ca ses Castellones, Santa Gertrudis i el Parador de Dalt Vila”. “Només cal passejar-se —diu Salvador Roig— amb els ulls sensibles per veure aquestes coses”.
En gener de 2015, Salvador Roig denunciava “la destrucció de les terrasses que Broner va dissenyar a sa Riba davant el bar Clive’s”. “Un dels escassos projectes urbans d’un important arquitecte contemporani, com era Erwin Broner ja són història”.
