Hi havia constants canvis de govern, la derrota militar d'Annual el 1921, la greu crisi econòmica i social, etc. impregnava tota la societat, així que quan els militars prengueren el comandament, es va veure com una cosa previsible i sense cap manifestació en contra. Des de feia temps hi havia rumors d'aquesta intervenció militar; el juny de 1923 ja hi hagué una reunió de caps militars sobre la conveniència d'un colp d'estat. El capità general de Catalunya, Primo de Rivera, va decidir per pròpia iniciativa encapçalar la conspiració amb el lema de «salvar el país dels professionals de la política». El govern constitucional de García Prieto dimití el dia 14 de setembre i el rei cridà a Madrid Primo de Rivera, que d'immediat nomenà un directori militar, amb el qual començava el període que coneixem com la dictadura de Primo de Rivera. El directori era format per vuit generals, representants de les regions militars, que també eren vuit, el contraalmirall marquès de Magaz i el coronel Nouvilas. Des del primer moment es proposaren la finalització de les guerres colonials.
Aquest colp d'estat s'ha de veure com la rèplica espanyola al que passava en el context europeu, que va veure com naixien règims autoritaris i dictatorials. De fet, la dictadura de Primo de Rivera naixia a imatge del model feixista de Benito Mussolini a Itàlia; al poc temps arribava Adolf Hitler al poder a Alemanya.
A les Balears, el capità general Ventura Fontán declarava l'estat de guerra, com a resta del territori; no hi hagué cap altercat i de seguida els militars assumiren les competències dels governadors civils i de les diputacions provincials. Un reial decret del dia 30 de setembre declarava dissolts els ajuntaments democràtics i establia que el dia següent s'havien de constituir els nous consistoris.
Es constitueix el nou Ajuntament
Es constitueix el nou Ajuntament
Per decret de la presidència del directori militar cessaven tots els regidors de tots els ajuntaments i havien de ser substituïts per vocals associats, designats pel governador d'entre la llista dels majors contribuents i representants de les corporacions i associacions. El Decret del dia 30 de setembre deia que des del moment de la publicació d'aquest, cessaven en les funcions i finalitzaven en la seua funció els alcaldes i els regidors; i, en el mateix moment havien de ser reemplaçats pels vocals associats, sota la presidència o la intersecció de l'autoritat militar. Els vocals associats o regidors havien de ser designats pel governador entre persones que tenguin el títol de càrrec professional, que exerceixin indústria tècnica o privilegiada i, en el seu defecte, entre els majors contribuents.
El decret apuntava que els secretaris municipals tendrien cura de l'estricte compliment de les disposicions del decret i respondrien de manera personal de qualsevol transgressió que no s'hagués comunicat per escrit de la infracció legal que hagués incorregut la corporació.
El decret del directori militar establia que els governadors designarien els alcaldes amb població superior als 100.000 habitants.
El governador militar de les Pitiüses, José Salgado López, convocà a una reunió plenària per al dia 1 d'octubre a la qual estaven obligats a assistir, sense excusa, els regidors elegits democràticament i els associats que ja havia designat el nou governador de Balears, el general de divisió Lorenzo Challier. Salgado arribà a la sala de sessions poc abans de les 4 de la tarda, acompanyat del seu ajudant, el tinent Antoni Bauzà. Hi havia gran expectació i es congregà molt de públic i alguns guàrdies civils, ja que es temia que hi hagués algun incident. Per aquest motiu la sessió se celebrà a porta tancada, sense permetre l'assistència del públic, que es va mantenir a les portes de l'Ajuntament. Com era imperatiu, va presidir la sessió el coronel Salgado i comparegueren els següents regidors: alcalde: Joan Verdera Tur. Els regidors eren catorze en total, però els assistents foren: Antoni Marí Marí, Àngel Serra Guasch, Francesc Tur Cardona, Josep Ferrer Hernández, Josep Tarrés Palau, Josep Escandell Planells, Marià Marí Torres i Pere Oliver Tur. Com es pot comprovar, alguns dels presents eren persones adscrites a les forces de dretes, però no hi hagué miraments, tots cessats.
El governador miltar Salgado
El governador miltar Salgado
Aquí cal apuntar algunes notes sobre el president de la sessió, el coronel d'infanteria José Salgado López, que havia estat designat governador militar de les Pitiüses el novembre de 1922; era un militar africanista que havia pres part en la campanya del Marroc; estava en possessió de la placa de Sant Hermenegild. Estant ja destinat a Eivissa, li fou atorgada la Medalla militar del Marroc, amb el passador de Larache. Mentre era el governador militar, l'Ajuntament d'Eivissa sol·licità permís per obrir el túnel que havia de comunicar la plaça de l'Ajuntament (en aquell moment d'Alfons XIII) amb el Soto; fou molt reticent i ho informà desfavorablement, així com la cessió dels terrenys del Soto, ja que al·legà que eren imprescindibles per a les pràctiques de tir de la tropa. El maig de 1924 fou destinat, a petició pròpia, al regiment d'Almansa, destacat a Tarragona. Fou substituït per Salvador Mena Vivern.
El nou consistori
El nou consistori
Oberta la sessió, els regidors sortints abandonaren la sala i el seu lloc fou ocupat pels nous regidors, que reberen el nom de regidors associats, que havien estat designats el governador civil (encara que era militar) i que foren: Antoni Juan Castelló, Antoni Martorell Burrut, Andreu Selleras Sagrera, Manuel Escandell Ferrer, Pere Matutes Noguera, Francesc Medina Puig, Abel Matutes Torres, Josep Castelló Marí, Josep Viñas Torres, Joan Mayans Céspedes, Joan Torres Pujol i Domingo Viñets Deordal. No assistiren per trobar-se absents de la població Miquel Riquer Wallis i Vicent Torres Juan, que també havien de ser regidors i que juraren el càrrec en dies posteriors. També es va procedir al sorteig dels 14 regidors associats substituts entre els majors contribuents de la ciutat.
En votació secreta els vocals associats elegiren l'alcalde. Els resultats foren Francesc Medina Puig 9 vots; Manuel Escandell Ferrer 1 vot; Abel Matutes Torres 1 vot i Pere Matutes Noguera 1 vot.
Tot seguit es votaren els tres tinents d'alcalde que havia de tenir l'Ajuntament, que juntament amb l'alcalde havien de ser els membres de la comissió permanent de l'Ajuntament, que duia el maneig diari de la corporació. Els resultats foren: Pere Matutes obtengué 7 vots com a candidat a primer tinent de batle; Manuel Escandell Ferrer i Antoni Martorell Burrut, obtengueren 11 vots per a segon i tercer tinents d'alcalde, respectivament. Després es descobrí que Pere Matutes no havia obtengut la majoria necessària, per la qual cosa, en el plenari de dia 3 es sotmeté de nou a votació i aquesta vegada Matutes va tenir 12 vots, amb la qual cosa quedava confirmat en el càrrec. En aquesta sessió també es va fer arqueig de la caixa municipal, amb l'alcalde i l'interventor cessants i els respectius entrants, que donà el resultat de 2.260,88 pessetes i tot seguit, els nous regidors varen fer constar que no es volien fer responsables dels deutes que tengués la corporació.
Francesc Medina Puig
Francesc Medina Puig
El nou alcalde, Francesc Medina Puig (Eivissa 1860-1930) és una figura controvertida, comerciant que havia exercit de periodista en certs períodes i també de polític. El seu pare havia arribat a Eivissa procedent de Granada i era sergent del Resguard. Com ha apuntat Joan Prats Bonet, tenia poc més de vint anys quan era el secretari del partit republicà i per aquest partit fou regidor de l'Ajuntament d'Eivissa en diferents mandats entre 1889 i 1905 i, de manera accidental, ocupà el càrrec d'alcalde. Fou president del Casino de la Unió Republicana. També fou administrador de l'hospital civil. Com a periodista, fou subdirector del periòdic La Unión i després, director de La Unión Republicana, que substituí l'anterior.
El 1912 fou un dels que pujaren en la subhasta per a l'adquisició d'un solar a l'eixample de s'Alamera, però al cap de pocs dies renuncià i va perdre les 28 pessetes que havia aportat com a fiança. El 1914 apareix en el setè lloc com a major contribuent, amb una quota de 316 pessetes; el llistat l'encapçalava Vicent Pereyra i Morante amb 1.500 pessetes i Abel Matutes Torres amb 1.067. El gener de 1920 tornà a ser regidor.
Evolució
Evolució
Com es poc veure, va anar evolucionant cap a posicions cada vegada més dretanes, fins al punt d'abraçar la dictadura de Primo de Rivera. Fou alcalde fins el mes d'abril de 1925, quan presentà la dimissió, al·legant motius de salut, encara que continuà com a regidor. En el moment d'acomiadar-se d'alcalde, apuntava que havia aconseguit la supressió de l'impost de consums (cosa que passà a tot l'Estat). També apuntar en el seu haver, la creació d'una escola municipal de música, dirigida per Florenci Durany, que fou l'embrió de la Banda Municipal de Música i l'inici del servei municipal d'aigües. Fou regidor fins el març de 1926 quan el governador acceptà la seua renúncia i fou substituït per Josep Hernàndez. El seu fill, Joan Medina Tur fou un destacat polític de la Segona República.
Medina fou substituït per Antoni Juan Castelló, que fou designat alcalde l'abril de 1925; ocupà el càrrec fins el març de l'any següent, 1926. En aquell moment passava a ocupar l'alcaldia Vicent Pereyra i Morante, militar i antic membre del partit liberal, que dimití el novembre d'aquell mateix anys, al·legant els molts anys que tenia, 78 anys. El substituí Eugeni Bonet Riera, que ocupà el càrrec fins a 1930.
Constitución dels ajuntaments forans
Constitución dels ajuntaments forans
De la mateixa manera es constituïren els ajuntaments forans i així, per exemple, a Sant Joan de Labritja, va presidir l'acte el caporal de la caserna de la Guàrdia Civil del poble, Francesc Juan Clapés, com a delegat del governador militar d'Eivissa; quan hagueren pres possessió els nous regidors associats i prèvia votació, fou designat alcalde Miquel Riera Torres, Magdalè, del poble de Sant Miquel i que en èpoques anteriors ja havia estat alcalde. Els dos tinents de batle foren Jaume Tur Colomar, Fornàs, i Josep Torres Ramon, Macià; Magdalè cessà el 1929 i fou substituït per Pere Juan Marí, Sitges. A Sant Josep fou designat Josep Marí Ribas, que l'any següent fou substituït per Llorenç Carbonell Marí. A Sant Antoni Joan Prats Colomar, Bonet, exercí el càrrec durant tota la dictadura; repetí d'alcalde en la postguerra. A Santa Eulària es nomenà Josep Marí Torres, que després fou substituït pel mestre Joaquim Gadea Fernández i quan aquest passà a exercir el magisteri a Vila, el substituí el seu exalumne de Sant Carles, Antoni Juan Ferrer, Guillem. Francesc Marí Roig ho fou de Formentera durant tota la dictadura.
La nova diputació
La nova diputació
També la Diputació Provincial va patir canvis importants, cessaren els anteriors diputats elegits democràticament en les eleccions parcials del mes de juny i que no havien arribat a prendre possessió. El governador, el general Challier, va convocar de manera ràpida i sense tenir en compte gaires preceptes democràtics; resultà elegit president Pere Antoni Mataró Montserrat (polític conservador llucmajorer) i Vicent Costa Ferrer, Rova, del partit eivissenquista de Carles Roman en fou elegit vicepresident. També formaven part de la Diputació els eivissencs Antoni Juan Bonet (eivissenquista), Ignasi Wallis (conservador) i Emili Morales Cirer (conservador). Vicent Costa va obtenir vuit vots, per sis del seu oponent, Ferran Pou, i dues paperetes en blanc. Iniciava una fecunda carrera en el si del Sindicat de la Federació Catolicoagrària que dirigien Cèsar Puget i Isidor Macabich. Fou alcalde de Sant Antoni de Portmany entre 1931 i 1936.
