Expliquen per les terres de l'antic quartó de Ses Salines, avui pobles de Sant Jordi i Sant Francesc, que fa molts, molts anys, l'amo de Can Toni Rei, cansat de patir per no tenir prop cap lloc on refugiar-se, ell i els de ca seua, quan apareixien per la mar aquella mala gent que saquejava cases i s'emportava joves captius, va decidir que faria una torre. Material no n'hi faltava: tenia prop es Codolar, on s'amuntonaven macs de totes les mides. I mà d'obra tampoc, perquè tenia un esclau, que era seu, a qui podia encarregar la feina. Així que ja em teniu l'esclau traginant pesades carretades de pedres i començant a aixecar paret. Passat un temps, però, l'obra avançava molt lentament, massa poc a poc, a parer de l'amo, que atribuïa els pocs avenços a la manca d'interès de l'esclau (probablement era una bona deducció, si pensam que l'únic incentiu laboral de l'esclau era evitar alguna tronxada quan tenia l'amo prop).
Així que l'amo decidí animar la feina de l'esclau prometent-li la llibertat quan acabàs la torre. La promesa va tenir efecte, i l'esclau, tot animat, treballava nit i dia, i en poc temps la torre va estar quasi acabada. En comptes de fer l'amo content, això el va enverinar molt, tant que quan només quedaven unes filades de pedra dalt de tot de la torre per posar, i pensant que això ja ho sabria fer ell, va aprofitar un descuit de l'esclau per fotre'l dalt baix, així ja no hauria de complir la seua promesa. Però Déu Nostre Senyor castiga qui fa mal fet, així que per moltes vegades que l'amo va provar de posar les pedres que mancaven per acabar la torre sempre varen tornar a caure, i per això, si us hi fixau bé, la torre té i ha tingut sempre un esportell dalt de tot, visible perquè les darreres filades són d'un material diferent, per recordar-mos que hem de complir les nostres promeses, i si no ho feim sempre quedarem en evidència.
Ben conservada
Ben conservada
La torre de Can Toni Rei sempre m'ha semblat un dels grans exemples de l'arquitectura rural eivissenca, per les dimensions, per com està de ben conservada, almenys exteriorment, i per l'originalitat del seu aspecte, ja que, efectivament, està construïda amb les anomenades pedres blaves, que no són més que còdols de grans dimensions, extrets de la pròpia platja. Afortunadament s'ha anat salvant, almenys fins ara, de les successives expropiacions per construir l'aeroport i les seues ampliacions.
Us recomano molt fer un passeig tot resseguint la tanca sud de l'aeroport, per on passa un camí que va des de la carretera de ses Salines fins a la platja des Còdols, just al lloc que solíem dir sa Màquina, perquè hi ha els sistemes per impulsar aigua de la mar cap als quadres saliners. Gaudireu de vistes als estanys i a terres de cultiu, passareu per aquesta casa i arribareu a un tram de platja habitualment solitari. Són quatre quilòmetres, però és a peu pla, així que no teniu excusa.
Per cert, n'hi ha que diuen que l'esportell de la banda de dalt de la torre el va fer un llamp no fa tants anys. Però a mi aquesta versió no m'acaba de convèncer. Segur que la bona és la que us he explicat al principi, no trobau?
El que sí es va perdre
El que sí es va perdre
Les cases i la torre de Can Toni Rei es varen salvar de les expropiacions per fer l'aeroport, però no va passar el mateix amb altres hisendes de per allí, com can Vileta i alguna altra. Va ser un autèntic drama, perquè els amos, senyors de Vila, varen cobrar alguna cosa, però els mijorals que hi vivien i treballaven les terres ho varen perdre tot a canvi de res. No estaria malament que algun historiador s'hi posàs i en recuperàs la memòria, abans no sigui massa tard.
