Temps de dones, dones en el temps: arquitectes i enginyeres civils
Cristina Grau García, l’espai i els laberints
Cristina Grau García, de ben joveneta. | Arxiu familiar
L’arquitectura li venia de família a Cristina Grau García, una de les protagonistes del calendari ‘Temps de dones, dones en el temps’, editat per l’Organització de Dones de la Confederació Intersindical del sindicat STES i una de les integrants del grup d’arquitectes que va configurar la València de la segona meitat del segle XX. I és que el seu pare també ho era. Viatgera i apassionada pels idiomes, es va llicenciar l’any 72 a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de València, moment en què, seguint la tradició, va treballar associada amb el seu germà, tàndem que va guanyar nombrosos premis i distincions professionals. Cristina Grau García és autora, entre altres, del Cine Rialto, el Real Club Nàutic de València i els palaus d’Alarcón i de Raga. A més de treballar com a arquitecta, també es va dedicar a la docència i és autora de la tesi ‘El espacio arquitectónico en la literatura: el laberinto borgiano y otros laberintos’.
Cristina Grau García | Época: 1946-1997 | País: Espanya| Durant els anys 80, juntament amb la seua família es va dedicar, principalment, a la restauració d’edificis.
Suscríbete para seguir leyendo
