La construcció cultural de la identitat espanyola, especialment de la dona andalusa. Aquesta és la línia de feina de Pilar Albarracín, una de les artistes espanyoles que protagonitza el mes dedicat a les especialistes en performance del calendari ‘Temps de dones, dones en el tems’, editat per l’Organització de Dones de la Confederació Intersindical del sindicat STES.
Pilar albarracín
Época: 1968
País: Espanya
A les seues ‘performances’ Pilar Albarracín sovint es transforma en arquetips de dona: camperola, immigrant, dona maltractada, mestressa de casa, cantaora...
Tot i que està dedicat a la performance, Albarracín no és l’única disciplina artística que treballa. A més de per les seues accions és coneguda també pels seus vídeos, dibuixos, fotografies, brodats, collages i instal·lacions. Tot per posar de manifest «el drama de les estructures de dominació» i també «la violència exercida sobre les dones», segons afirma la crítica d’art Rosa Martínez, que destaca especialment que Albarracín desplega aquesta tasca «no des d’un dogmatisme moralista sinó des de la ironia o el sarcasme de visions surreals i apropiacions jocoses».
La societat, els símbols i la seua cultura i herència andalusa són els aspectes que examina l’artista amb la seua obra. A les performances, on sovint es transforma en arquetips de dones, inclou el flamenc i el vestit tradicional i no defuig l’erotisme. Tot per denunciar la situació de la dona en una societat que la considera poc més que un moble.