Les pedres es reflecteixen sobre la superfície del safareig en un dia tan clar i tan calm que sembla d’oli. Les branques del garrover semblen protegir l’aigua. Al fons, una muntanya plena de parets sobre un cel d’aquells d’estiu en què els núvols van de viatge. Aquesta foto és la favorita de les tres amb les que Lara Carretero Araujo ha guanyat el premi Vuit d’Agost, convocat pel Consell d’Eivissa, en la categoria de fotografia. Una sèrie que l’autora ha batejat com ‘Oli i aigua’. I és aquesta darrera, la de l’aigua, la que més li agrada. Tant, que a les altres dos, les de l’oli, no els dóna gaire importància.
«Les imatges estan fetes a la vénda d’Atzaró», explica Lara, que confessa que aquest racó el va descobrir fa un temps, quan hi vivia prop. «El vaig descobrir banyant-me allà, però mai no l’havia fotografiat», explica la fotògrafa. La zona, destaca, està ara prou més arreglada que quan vivia a prop. Però no ha perdut l’encant. «Està envoltat d’arbres fruiters.
Les «coses bàsiques»
Ara, aquest lloc li cau una mica més lluny, però de tant en tant encara el visita. «L’aljub i el trull representen les coses bàsiques de la vida. Ara potser no els donam valor, però aquests espais, l’aljub i el trull, eren bàsics. Era on es feia l’oli i on es conservaba l’aigua per regar o per rentar la roba», explica Lara, que tot i que treballa amb la imatge matitza que allò que se li dona realment és la imatge en moviment, el vídeo, tot i que és una gran aficcionada a la fotografia des que era ben petita: «De boixa ja m’agradaven les càmeres».
Fa un parell d’anys, de fet, ja va guanyar aquest mateix premi, tot i que en aquella ocasió el va compartir amb un altre dels participants. També eren imatges fetes en blanc i negre, com les que ha presentat en aquesta ocasió —«el blanc i negre em sembla una forma polida de rescatar racons del passat i, a més, pots jugar amb els contrasts»— i les tres imatges estaven centrades també en construccions tradicionals: les casetes varador. ‘Ombres d’embarcador’, es titulava en aquella ocasió el tríptic amb què va guanyar, ocasió que va aprofitar per demanar que com a part del premi s’inclogués la possibilitat de protagonitzar una mostra de fotografia.
No són les úniques similituds entre les dos vegades que s’hi ha presentat. Lara confessa que tots dos cops ho va fer en el darrer moment: «Vaig presentar les fotos el darrer dia del termini. I les vaig fer la darrera setmana». Un amic li va recordar que hi havia el concurs i un dia, a l’hora que ja tenia controlada la millor llum per fotografiar aquell racó va agafar els trastos i se n’hi va anar, explica.
En un primer moment, la seua idea era centrar-se només en l’aigua. Tres fotos d’aquest aljub que li té el cor robat. Però, un cop allà, i amb la foto que tenia al cap ja feta, va començar a pensar que potser l’aigua no havia de ser l’única protagonista de la sèrie. I aquí va entrar en joc l’oli. Un trull que hi ha molt a prop. «Dins és veritat que hi ha branques, però per fora està molt ben conservat. I hi havia una llum preciosa, al solpost», recorda Lara, que confessa que no s’esperava guanyar. I més en solitari, aquesta vegada. L’anterio cop, curiosament, va entregar les seues tres fotografies amb més seguretat. La jove creu que això es deu a les fotos del trull. Com estava enamorada de la fotografia del safareig, aquestes dos no li agradaven tant i la feien dubtar.
«Els quatre membres del jurat han volgut destacar d’aquest conjunt de tres fotografies, ‘Oli i aigua’, la qualitat del blanc i negre, el joc de textures, llums i ombres i la reivindicació del patrimoni arquitectònic tradicional», explica l’acta del concurs, signada pels experts que varen valorar totes les propostes: Germán G. Lama, Antoni Planells Riera, Rafel Domínguez Mulet i Antoni Pomar Bofill, que va exercir com a president del jurat. Tots ells varen destacar que «el nivell general havia estat millor respecte d’edicions anteriors». Un comentari que fa feliç la jove, que ha pensat dedicar els sous del premi a millorar el seu equip de fotografia.
