Alba Pereira Huguet, directora de l’escola d’estiu de Sa Bodega: «L’escola d’estiu és divertida, però també s’hi educa»

Alba Pereira Huguet, de 26 anys, és enguany, directora de l’escola d’estiu de Sa Bodega organitzada per l’Ajuntament d’Eivissa, on els darrers set anys havia treballat com a monitora. Ja a Batxillerat li encantaven els boixos, per això va estudiar una FP d’Educació Infantil al Quartó de Portmany i, més tard, el grau que porta el mateix nom a la Universitat de les Illes Balears (UIB). Ara, explica, està a l’espera de poder presentar-se a unes oposicions per tener una plaça fixa a una escola. «Per estudiar Educació Infantil, que t’agradin els boixos és un requisit, però no és una raó», comenta l’educadora, que destaca que el que més li agrada és veure l’evolució dels alumnes.

Si treballes a una escola d’estiu vol dir que els boixos t’agraden, oi?

M’encanten! M’agrada tot. Connect més amb el més petits, però és molt guai perquè pots tractar totes les edats i vas apreciant els canvis. En passar tant temps al mateix centre els vas veient créixer i és molt polit.

la jove, a les instal·lacions del centre que dirigeix durant l’estiu.

Repeteixen estiu rere estiu?

Sí. Molts cops estan cada any. Igual algun any els correspon Sa Graduada o Sa Joveria, però en general repeteixen a aquest centre. I potser un any no, però al següent ja els torna a tocar aquí.

Havies anat a escoles d’estiu de boixa?

Sí, dos anys. Vaig ser de les que varen estrenar Sa Graduada nova. Varen fer per primer cop escola d’estiu allà i hi vaig anar. I un altre any, com estava escolaritzada a Cas Serres, em va tocar a Poeta Villangómez. M’agradava moltíssim. Feies moltes activitats. Anàvem la meua germanba petita i jo, i els monitors sempre intentaven empatitzar amb naltros. És veritat que estàs a una escola i has de matinar tot i estar de vacances, però l’escola d’estiu té un rotllo molt diferent de la de la resta de l’any. Anàvem a la platja, jugàvem, féiem tallers de cuina, manualitats... Record haver-m’ho passat molt bé a l’escola d’estiu.

Com es fa perquè a una escola d’estiu els boixos no tenguin la sensació de seguir anant a classe, de no tenir vacances?

És veritat que hi ha famílies que, en comptes de triar el centre on estan escolaritzats, s’estimen més que durant l’estiu vagin a un altre. Això ja ajuda perquè experimenten un canvi d’aires. Però és una mica igual. Els costa menys venir a l’escola d’estiu. No fas classe. No tens horaris com a tal, no tens a les nou matemàtiques, a les deu llengua... Hi ha uns horaris, però per l’espai, per no coincidir tots al mateix racó, però les activitats són molt diferents: jocs cooperatius, puzzles, el racó d’audiovisuals on veuen pel·lícules, ballen, hi ha activitats amb música, a les aules tenen joguines, van a la platja, d’ excursió a sa Capelleta o el Dofí Parc, van al cinema... Aquí venen amb un ànim diferent. Molts estan contents perquè veuen els seus amics o en fan de nous. I els monitors no són el mateix que un professor. Amb això no vull dir que els mestres no siguin divertits, sinò que és diferent. Canvia tot. Ells saben que auí venen a jugar i divertir-se.

Això no vol dir que a l’escola d’estiu no s’eduqui, oi?

No, clar que no. A l’escola d’estiu l’objectiu principal és que es diverteixin, que s’ho passin bé, però educam. Ells tenen unes normes, com compartir, emprar el material amb cura, que hi hagi benestar entre els companys... Ens preocupa moltíssim el tema de les violències. Física, verbal, masclista, racial... Tenim molt clar que aquest espai ha d’estar lliure de violència i quan hi ha algun inici d’aquestes situacions, actuam de seguida.

Quan un boix va a l’escola d’estiu al seu centre habitual, és territorial?

No, no ens ha passat mai. Quan és la seua escola habitual t’ho expliquen molt il·lusionats. Et diuen que és el seu col·le i que tenen la classe col·locada així i que se seuen a tal lloc... Evidentment, es mouen amb més comoditat. Quan dius, per exemple, que vas a l’aula d’audiovisuals, ells hi van directes. En general agafen com un rol de guia, t’ajuden, sobretot els primers dies, quan la resta van una mica perduts. Agafen, de forma espontània, el paper d’ajudant del monitor. Està molt bé.

I com feu amb la calor?

Per sort tenim aire condicionat a les aules, encara que no hi passen gaire temps, i feim molt jocs d’aigua. Els que surten a fer esport a primera hora del matí potser sí empren més la zona de sol, però a partir de segons quina hora es queden al porxo i busquen l’ombra. I estan els jocs d’aigua! Acaben més fresquets...

Com heu viscut a les escoles d’estiu aquests dos anys de pandèmia?

Varen canviar coses. Quan vaig començar els pares entraven al centre i deixaven als boixos a les aules. Això ho vam deixar de fer, òbviament. Va ser estranys perquè estàvem avessata a veure molts boixos i, de cop, els grups es varen reduir. No record molt bé, però crec que només podíem tenir un centenar de boixos. Sis grups a cada col·le. I estàvem acostumats a dotze. Es feien grups bombolla, les mascaretes... L’aire condicionat ens va salvar perquè en ple estiu, per jugar sense poder sortir gaire...

Amb què s’ho passen millor?

Doncs no crec que, de forma general, hi hagi una cosa que els agradi més o menys. Depèn del grup. Això varia molt. Els jocs d’aigua sempre triomfen. Els fan contents. I ofereixen moltes opcions. Des de seure al terra i pintar gots amb pinzells d’aigua a jugar a que són plantes i van florint quan els reguen. El xorro final de la mànega els encanta. O les batalles amb globus plens d’aigua. Recollir ja no els grada tant! [Riu] Col·laboren, però perquè saben que així ho podran fer un altre dia. També els agrada molt anar a adudiovisuals perquè canvien d’aula. Això passa també amb l’aula de psicomotricitat amb els més petits o el gimnàs amb els més grans. Enguany aquests demanen molt fer esport. Supós que té a veure el covid. Ho notam molt. Encara que molts boixos han recuperat les activitats d’abans, segueixen venint plens d’energia. Venen a tope, amb moltes ganes de moure’,s jugar, saltar... Els grossos i els petits, que són pur nervi.

I els monitors? Amb què gaudiu més?

Igual que els boixos, depèn de la persona. Hi ha moments, com quan toca audiovisuals a darrera hora, que es gaudeixen molt. És un moment de relax. Tenim monitors que els encanta fer esport i gaudeixen preparant activitats de moure’s molt. Crec que als monitors el que els agrada especialment es poder crear, inventar, tenir llibertat amb les activitats. A les hores d’art han fet activitats que són una passada: polseres, clauers o l’slime, que és una cosa que té molt èxit. Crec que gaudim una mica amb tot.

Els boixos venen tot l’estiu?

La majoria s’han quedat en acabar juliol. alguns han marxat i n’han entrat de nous, però en general s’han quedat. Hem reorganitzat els grups. Al juliol teníem moltíssims alumnes i que hagin marxat alguns ha fet que un parell de grups hagin quedat una mica més lliures. S’agraeix.

Aquest estiu ha estat complicat en el tema de les escoles d’estiu.

Sí, s’ha notat molt que el covid està en una altra fase i les seues conseqüències són molt més lleus. Enguany hi ha moltíssims alumnes a totes les escoles d’estiu. Les famílies treballen i això es nota. Han demanat moltes places.

A l’hivern... Trobes a faltar els teus boixos d’estiu?

Sí! Quan acabes l’estiu és cert que ho agraeixes. Tens com un moment d’alleujament. Però després, a mi em passa i altres companys me diuen que també, que quan comença a tornar el bon temps i te’ls trobes al carrer te n’adones que tens moltes ganes de tornar a veure’ls, estàs desitjant que comenci l’escola d’estiu. A més, te recorden amb molta estima i te criden quan et veuen pel carrer. En tornar l’escola d’estiu t’abracen en retrobar-te i és molt polit.