Dani Planells té 26 anys, és de Santa Eulària i ha fet història guanyant un diploma olímpic a les sordolimpíades celebrades aquest mes de maig a Brasil. Es el primer eivissenc que participa en una competició internacional com aquesta i després d’haver passat 12 dies corrent a milers de quilòmetres de casa ha decidit descansar per preparar el Campionat d’Espanya, a Gijón.
Dani Planells va néixer amb una hipoacúsia bilateral profunda. No escolta gairebé res del que l’envolta, però tot i així, sempre ha tengut una vida normal i molt lligada a l’esport. De petit jugava a tenis, pero als 17 anys va descobrir que la seua veritable passió era l’atletisme. Des d’aleshores, aquest jove de Santa Eulària no ha deixat d’entrenar i competir fins a convertir-se en el primer eivissenc que participa en unes sordolimpíades, a Brasil.
«Ha set una experiència inoblidable. Era la primera vegada que la Federació Espanyola d’Esportistes per a Sords (FEDS) em convocava per a una competició internacional com aquesta i ara només esper que no sigui la darrera», explica emocionat l’atleta, que tot i viatjar sol fins a Brasil, el dia abans de la primera prova va veure com, a la grada, hi apareixia la seua família sencera. «Dani es mereix totes les coses bones que li passin. És una persona molt disciplinada, es pren molt seriosament els entrenaments i es mereixia més que ningú aquesta oportunitat. A casa tots sabíem que faria història, per això no vam dubtar ni un moment en agafar un avió per animar-lo. A més, gràcies a ell, hem tengut una excusa perfecte per a poder conèixer un país com Brasil», explica orgullós Jordi Planells, el seu germà.
La família tenia raó i, a la prova dels 10.000 metres, el corredor de Santa Eulària va obtenir la sisena posició. Es convertia així en el primer atleta eivissenc en aconseguir un diploma olímpic en unes sordolimpíades amb un temps de 35 minuts i 51 segons. Més tard va poder competir en la prova del 5.000 metres, on va assolir la novena posició.
Arribar fins aquí no és fàcil per a cap atleta, però encara ho és menys per a Planells. No per la seua discapacitat auditiva, sinó perquè ha de compaginar la seua feina d’encarregat de manteniment en instal·lacions esportives amb els entrenaments. «No és fàcil i, a vegades em costa poder arribar a tot, però a la feina tenc un horari que em permet tenir les tardes més o menys lliures per entrenar i encara que suposa un esforç, entrén sis dies a la setmana i corr 15 quilòmetres en cada entrenament», explica.
Els esportistes sords no poden competir als Jocs Paralímpics, però lluny de sentir-se discriminat, Planells assegura que «les sordolimpiades tenen molt de prestigi perquè existeixen des de l’any 1924. És a dir, van arribar abans que els Jocs Paralímpics, però és cert que no tenen tant de ressò mediàtic».
Abans d’aconseguir aquest diploma olímpic, el corredor de Santa Eulària es va proclamar, l’any 2020, Campió d’Espanya de 5.000 metres a Cadis, amb un temps de 16 minuts i 12 segons. A més, ha guanyat curses populars de l’illa i, amb el temps, s’ha convertit en tot un referent per a persones que, com ell, han de saltar un obstacle cada dia des que es lleven fins que se’n van a dormir. «No som cap exemple, només mir de fer les coses de la millor manera possible, però sí que pens que és important fer el que et fa feliç i lluitar, cada dia, per aconseguir els nostres somnis».
Planells ja ha aconseguit un dels seus somnis: ser convocat per la FEDS i aconseguir un diploma olímpic en unes sordolimpíades, però tot i així ara es prepara per seguir fent realitat tots els objectius que s’ha marcat com a esportista i, la propera parada serà a Gijón per competir al Campionat d’Espanya per a persones sordes, que es disputarà entre el 25 i el 26 de juny. «No sabem si podrem anar a Astúries, perquè les competicions sempre coincideixen amb la feina, però Dani sap que tant si estam a la grada, com si estam a casa, sempre l’animarem a aconseguir tot allò que es proposi», explica el seu germà.
Fins llavors, l’atleta olímpic seguirà compaginant la seua feina amb els 15 quilòmetres que corre cada setmana pels voltants del poble on viu, en silenci, com sempre ha fet.
