Iván Castro és educador social i s’ha proposat canviar els hàbits de consum tecnològic dels infants de l’illa d’Eivissa a través d’una innovadora metodologia que, fent un símil amb l’alimentació, permet aprendre a consumir tecnologia de forma responsable per així poder evitar possibles addiccions. De moment, ja ha iniciat sessions formatives entre el professorat i els pares de S’Olivera.
Són les cinc de la tarda, les classes a l’escola S’Olivera fa estona que han acabat, però en una de les aules del centre tot just comença la segona de les tres jornades de formació que Iván Castro ha decidit impartir entre personal docent i pares i mares del centre. A l’aula hi ha prop de trenta persones, assegudes i atentes a una pantalla on s’hi projecta una diapositiva que porta per títol ‘dieta digital, una solució’.
Tots els assistents, ja siguin pares, mares, mestres o ambdues coses, comparteixen una mateixa preocupació: els hàbits de consum tecnològic dels infants. Per això han acceptat que Castro els expliqui com funciona la seva metodologia per prevenir i tractar possibles conductes addictives en aquest sentit. «No hi ha millor control parental que els pares», adverteix l’educador socials abans de començar una presentació on, fent un símil amb l’alimentació, explicarà com està formada una piràmide que, com l’alimentària, serveix per saber els efectes que pot tenir sobre les persones el consum inadequat de la tecnologia. En aquesta piràmide les xarxes socials estan catalogades com a ‘‘tecnologia escombraria’’ i els vídeojocs, per exemple, com a ‘‘tecnologia tòxica’’ mentre que el correu electrònic o les pàgines web de les administracions públiques es consideren ‘‘tecnologia saludable’’ «Ningú és addicte a enviar correus o a la pàgina web d’un banc, però hi ha cada vegada més persones enganxades a les xarxes socials, per això hem estructurat així la nostra peculiar piràmide de consum tecnològic», comenta Castro mentre comença a veure cares de sorpresa entre els pares.
«El meu fill queda amb els seus amics al carrer, a la vida real, però quan està amb ells tampoc deixa estar el mòbil»
«Si poso a règim d’Instagram al meu fill què aconsegueixo exactament?», pregunta una mare. «Que socialitzi a la vida real», respon Castro, mentre aprofita per explicar que, els adults, tenim un record de com era la vida analògica, però els jóvens d’avui dia no tenen aquest record perquè ja han nascut en un món digital i és molt important que aprenguin a socialitzar sense la necessitat d’una pantalla. «El meu fill queda cada dia amb els seus amics, al carrer, a la vida real, però m’he adonat que, tot i així, quan està amb ells, no deixa estar el telèfon, ni ell ni la resta», exclama una altra mare.
«Això és degut a la síndrome FOMO, fear of missing out, que en anglès vol dir ‘‘por a perdre’s alguna cosa’’, explica l’educador. «Els jóvens creuen que necessiten saber en tot moment què fan aquelles persones amb les que no es troben en aquell instant, no es volen perdre res, per això quan queden amb amics, no deixen estar el telèfon i no són capaços de gaudir de les persones amb les que han quedat aquella tarda en una plaça», afegeix.
Aquesta explicació no passa desapercebuda entre els assistents. Moltes persones reconeixen en aquest mateix moment haver viscut una situació similar amb els seus fills i, quan sembla que Castro està a punt de reprendre la xerrada, una mare exclama «Siusplau, envia’ns a tots un manual abans de marxar!».
«Les famílies d’avui dia temen que els seus fills no facin un bon ús de la tecnologia i l’exclamació anterior n’és un exemple. Formacions com aquesta serveixen per ajudar als pares que ja han identificat conductes conflictives , per una banda, i per obrir els ulls a aquells que, fins ara, no ho havien fet», explica Castro, que ja ha començat a pensar en el següent pas per fer arribar a més persones la seua metodologia. «Hem començat per les escoles, però també volem formar a sanitaris, perquè, de la mateixa manera que un pediatre explica com introduir l’alimentació a un infant volem que també expliqui com introduir la tecnologia. Un boix no demana pizza un dilluns, la demana un divendres, perquè a casa tothom sap que de la pizza no se n’ha d’abusar i que només es pot menjar en dies especials o puntuals però, ningú ens ha explicat com començar a consumir tecnologia», sentencia.
