«L’àvia de la Nouvelle Vague». Així definien alguns crítics la cioneasta francesa Agnès Varda, una de les protagonistes del mes de gener del calendari ‘Temps de dones, dones en el temps’, editat per l’Organització de Dones de la Confederació Intersindical del sindicat STES. Un mes dedicat a les pioneres del cinema.
Francesa i nascuda amb el nom d’Arlette, va ser actriu, directora, guionista i una pionera del cinema feminista. Agnès va néixer a Bèlgica, de mare francesa i pare provinent d’una família grega de refugiats. Va estudiar cinema a l’École du Louvre i aviat va començar a treballar com a fotògrafa oficial del Teatre Nacional de París. Tot i que li agradava la fotografia li interessava molt més el cinema. Es va iniciar en aquest món gravant unes imatges d’un poble de pescadors per mostrar-se-les a un amic, malalt terminal, que no hi podia anar. Un cop allà va rodar una pel·lícula, ‘La pointe courte’, que es considera la precursora de la Nouvelle Vague francesa.
Agnès Varda
Época: 1928-2019
País: Bèlgica
‘Visages villages’ es va finançar mitjançant un crowdfunding i a través del Moma, que va adquirir una còpia per al seu fons arxivístic.
A partir d’aquí va dirigir al voltant d’una quarantena de pel·lícules. Feminista i progressista, les seues idees queden reflectides a les seues obres, especialment a la segona meitat de la seua carrera, profundament influenciada pel Maig del 68. Entre les seues feines destaquen ‘Sans toit ni loi’, de meitat dels 80 i que va ser la llavor del cinema realista. Les seues dos darreres obres varen ser ‘Visages villages’, de 2017 i el documental ‘Varda par Agnès’, de 2019, un documental sobre la seua experiència com a directora.
