Va ser durant la seua etapa universitària, a Oviedo, on estudiava Filologia Hispànica, quan Berta Piñán, una de les protagonistes del mes de desembre del calendari ‘Temps de dones, dones en el temps’, editat per l’Organització de Dones de la Confederació Intersindical del sindicat STES, va entrar en contacte amb altres escriptors jóvens, com Xuan Bello i Antón García, amb qui l’any 1986 va fundar la revista de literatura Adréi, que va codirigir fins 1992.
BERTA PIÑÁN
Época: 1963
País: Espanya
Durant sis anys, entre 2005 i 2011, va ser jurat del Premi Príncep d’Astúries de les Lletres. Un any abans, el Príncep d’Astúries va llegir unes frases del seu poema ‘Una casa’ a la cerimònia.
L’any 1985 guanya el Premi de Poesia de l’Acadèmia de la Llengua Asturiana amb l’obra’Al abellu les besties’, destaca el dossier que acompanya el calendari, que destaca que sis anys després va aconseguir el premi més prestigiós de poesia d’Astúries, el Teodor Cuesta per ‘Vida privada’, al que segueixen nous volums: ‘Temporada de pesca’, ‘Un mes’, ‘Noches de incendio’, ‘La mancadura’ i l’antologia traduïda al català ‘Un mes i altres poemes’. A banda de la poesia ha publicat alguns assajos: ‘Notes de sociollingüística asturiana’ i ‘Alfaya’. I, ja dins del seu compromís feminista, l’any 2003 veu la llum ‘Tres sieglos construyendo la igualdá. ¿Qué ye’l feminismu?’, una història del feminisme destinada al públic adolescent que inclou il·lustracions de Pablo Amargo. El 2005, sobre l’emigració, publica els relats ‘La maleta al agua’.
A més de com a escriptora, Piñán ha fet feines de traducció entre les que destaquen les obres de John Christopher o Giusseppe Ungaretti.
Des de 2019 és consellera de Cultura, Política Lingüística i Turisme del Principat d’Astúries.
