Durant el Renaixement, sovint, les dones havien de veure com les seues obres artístiques eren atribuides a homes.
Oliva Sabuco va ser una dona digna del qualificatiu de filòsofa, pensadora, escriptora i humanista. Tot i que en vida va ser reconeguda pels seus coetanis, aviat les seues idees serien adoptades por altres com pròpies i segles després s’arribaria a negar, fins i tot, el seu talent.
Olivia Sabuco va ser una dona molt avançada en el seu temps, però justament el fet de ser dona, la va condicionar durant tota la seua existència impedint que el seu nom brillés al costat dels grans escriptors i artistes de la història.
Olivia Sabuco
Época: 1562-1622 - País: Espanya
Sabuco va ser, segons els seus coetanis, una de les pensadores més rellevants del renaixement tot i que la seua obra es posaria en dubte durant el segle XX.
Tot coneixement unit a una magnífica capacitat intel·lectual van donar els seus fruits en forma de llibre. El 1587 Olivia Sabuco va publica una obra que pot ser qualificada d’enciclopèdica: ‘Nova filosofia de la naturalesa de l’home, no coneguda ni aconseguida dels grans filòsofs antics; la qual millora la vida i la salut humana’.
En la seva magna obra, Olivia aborda temes tan moderns com la medicina psicosomàtica i s’avança a altres savis com Descartes o Servet, mentre no dubta a qüestionar els grans homes del passat com Aristòtil, entre d’altres.
Com a pensadora va ser també una avançada en el seu temps ja que es va atrevir a abordar qüestions com la llibertat d’l’individu, la dignitat humana o el pacifisme.
Malauradament, el que més es recorda de la seua figura, té a veure amb un testament que el seu pare va escriure abans de morir on s’apoderava de tota l’obra de la seua filla.
El testament es va descobri a principis de segle XX i va propiciar un intens debat entre els defensors d’una de l’altra banda.
De la vida personal d’Oliva se sap que es va casar l’any 1580 amb Acacio de Buedo, però en cap document es deixa constància ni de la seua possible maternitat ni de la data de la seva mort, tot i que diversos estudiosos del món del renaixement, s’atreviexen a datarla al voltant de l’any 1622.
