'Girasoles', 'La puerta violeta'... Segur que a la protagonista d'aquesta setmana al calendari 'Temps de dones, dones en el temps' (editat per l'Organització de Dones de la Confederació Intersindical del sindicat STES) la coneixeu. El seu nom complet és María de los Ángeles Rozalén Ortuño, però la majoria de la gent la coneix només pel cognom: Rozalén. Els títols amb què comença aquest article són els de dos de les seues cançons més conegudes.
Rozalén va néixer a Albacete el 12 de juny de 1986 i en els darrers anys s'ha convertit en una de les cantautores i compositores més populars de la música actual a Espanya. «És una de les principals veus de la cançó d'autor en castellà», afirma el dossier que acompanya el calendari abans de continuar: «Amb tres treballs produïts per Ismael Guijarro, ha captivat el públic i la crítica en la mateixa mesura».
I és que la manxega porta ja a les seues espatlles un bon grapat de premis, alguns ben importants: dos discs de platí, un d'or, la placa al Mèrit Professional que concedeix la Comunitat de Castella-La Manxa o el reconeixement com a Àlbum de l'Any de 2015, una menció que cada any tria Apple Music.
A més, Rozalén ha format part del jurat dels prestigiosos premis espanyols de periodisme Ortega y Gasset «i és una de les artistes de més èxit en directe,reunint milers de seguidors en cadascuna de les seues actuacions», destaca el document. Aquest darrer fet s'ha pogut comprovar als seus concerts a festivals de música com l'Arenal Sound, Juergas Rock, Sonorama, Porta Ferrada, Rabolagartija, Starlite, Concert Music... I així fins completar una llarga llista.
Una de les seues facetes més conegudes és, també, la d'activista social. Empra la seua música per denunciar les desigualtats que pateixen les minories i els col·lectius més desfavorits. I un dels seus trets més característics és que sobre l'escenari l'acompanya sempre Beatriz Romero, intèrpret de la llengua de signes, per què els seus concerts siguin inclusius..
Va publicar el seu primer disc, 'Con derecho a...' l'any 2013, al que va seguir 'Quién me ha visto...' dos anys després i 'Cuando el río suena...', l'any 2017. D'aquest disc són 'Giirasoles' i 'La puerta violeta', que s'ha convertit en un himne de la lluita feminista i contra la violència contra les dones. Fa només unes setmanes ha publicat el seu quart disc d'estudi, 'El árbol i el bosque', ja sense els tradicionals punts suspensius, que va tancar al recopilatori 'Cerrando puntos suspensivos', llençat l'any 2018.
