Són les 10 del matí, i al petit pàrquing de la platja de Pou des Lleó, a Santa Eulària, arriben un parell de cotxes amb taules de paddle surf al damunt.

Darrere seu, comencen a arribar la resta de vehicles que, com els dos primers, transporten taules preparades per provar de fer una travessia molt especial.

Fa un dia radiant, la temperatura ambient supera els 25 graus i la del mar gairebé arriba als 22. El bar de la platja està tancat, bufa una mica de vent de ponent i tot i que des de l'arena sembla que l'experiència serà tot un èxit, caldrà sortir a remar per comprovar-ho.

L'objectiu de la sortida és ben clar: arribar a l'illot de Tagomago sense cap altra ajuda que la d'un rem.

Entre els valents i valentes que s'han atrevit a acostar-se fins a Pou des Lleó per provar d'assolir la fita de posar els peus en un illot tan privat i glamurós com el que hi ha davant de la costa est d'Eivissa hi ha persones que tenen la sort de comptar amb una taula rígida i d'altres que encara han d'inflar la que porten al maleter.

«Per favor, els que teniu la taula preparada, anau cap a la mar i, els que l'heu d'inflar, mirau de portar posada la mascareta en tot moment i, sobretot, mantingueu una bona distància de seguretat entre valtros», demana Germán García als assistents mentre infla la seua taula.

García és el propietari de SUP Ibiza i, des que va acabar la temporada d'estiu, s'ha dedicat a proposar sortides gratuïtes com la d'avui amb els clients que, amb el pas del temps, s'han convertit en amics inseparables amb qui comparteix la passió de redescobrir Eivissa des d'un altra punt de vista.

«Tenia clar que aquesta temporada seria diferent, però també tenia clar que m'esforçaria per trobar el costat positiu de tot plegat. Aquest estiu hi ha hagut molta gent que no ha pogut viatjar i que ha decidit invertir en una taula de paddle per descobrir nous racons de l'illa i així sentir que està en un lloc nou sense haver-se mogut de casa», explica García.

Ara, aquest jove de Santa Gertrudis, aprofita gairebé cada cap de setmana per sortir amb tots aquells residents que han decidit iniciar-se en aquest esport durant l'estiu.

«Hi ha molta gent que pensa que el paddle surf només es pot practicar al juliol i a l'agost, però la veritat és que pot practicar-se tot l'any i estic content de veure que la gent té ganes de sortir a remar un dissabte d'octubre a les 10 del matí», comenta García.

La setmana passada, una desena de persones es van animar a fer la primera sortida d'aquesta tardor i van remar des de Benirràs fins a Portinatx en poc més de tres hores, tot i haver fet una parada per esmorzar a la platja des Canaret.

Avui, però, el repte és molt més ambiciós i la recompensa, molt més extraordinària que la de fa tot just una setmana, per això, ara que només falten cinc minuts per les 10 i mitja, al pàrquing de Pou des Lleó ja està tothom preparat per començar.

Els que havien d'inflar les taules, ja ho han fet i, agafant-les de costat, es proposen creuar el coixí de posidònia que tapa l'arena de la platja per, finalment, entrar al mar i reunir-se amb tots aquells que, amb les taules rígides, fa gairebé mitja hora que esperen asseguts a l'aigua.

Ara ningú porta mascareta, però es manté la distància de seguretat entre cada participant i quan només queda posar-se a remar rumb a la mansió de Tagomago, Germán García exclama: «El meu germà m'acaba de comentar que potser no podem creuar fins a Tagomago perquè hi ha molta mar de fons».

Hugo, el germà de García, ha decidit escortar tot el grup amb la seua embarcació per si, en algun moment, algú es cansa o decideix no seguir endavant.

La noticia cau com una gerra d'aigua freda entre els vogadors, els hi costa creure que sigui cert veient com de pla està el mar dins la badia de Pou des Lleó, però de sobte, s'escolta algú que crida: «Hem arribat fins aquí i ara no ens podem fer enrere, jo crec que ho podem intentar, Germán». Es tracta de Juanjo Tur, peça clau a l'equip de García a SUP Ibiza i qui s'encarrega de la gestió integral de la botiga de l'escola de paddle surf.

Ell ho té clar i, amb les seues paraules, torna a motivar la vintena d'esportistes que s'han llevat aquest matí pensant que posarien els peus a Tagomago.

Tot el grup rema costejant la badia fins que, de sobte, superen la muntanya que, fins ara, els ha mantingut a racer del vent de ponent i de la mar de fons amb la que es troben de cara ara que ja remen pel mig de l'estret que es forma entre Tagomago i l'illa d'Eivissa.

Ara, alguns dels que remaven de peu, es posen de genolls per tenir més estabilitat i, juntament amb els que encara s'atreveixen a remar com al principi i l'embarcació d'Hugo García vigilant que tot vagi bé, encaren la recta final fins a les aigües cristal·lines de l'illot.

En arribar, hi ha persones que no poden resistir la temptació de saltar de la taula per refrescar-se mentre esperen que arribin la resta d'excursionistes, que enlloc de banyar-se prefereixen lligar la taula a la passarel·la del moll de fusta i posar els peus a l'illot que, fins a aquell moment, molts només havien vist en fotografies.

No és el cas d'Eladio Monsálvez, que mentre tothom es pregunta com deu ser la casa que ocupa el centre de Tagomago, explica que ell, de petit, venia sovint a passejar per aquesta zona.

«El meu pare va treballar a l'obra de la casa i és clar, de petit, hi venia sovint, i record que m'encantava caminar fins al far», explica.

Ara només queda gaudir de l'entorn, esmorzar, visitar el far que tant agrada a Monsálvez i agafar forces per la tornada, que es preveu igual de moguda que l'anada.

Els vogadors ja deslliguen les taules, comproven que la barca d'Hugo estigui a prop per sentir-se segurs i es posen a remar, ara més de pressa que al principi. Tot sembla indicar que el bar de Pou des Lleó ja ha obert.