«Abans, les meues dones sempre tenien el cabell negre. Ara m'he adonat que les pint totes amb el cabell taronja o rosa», afirma l'artista eivissenca Patricia Boned. Aquestes dones pèl-roges i pèl-roses que neixen dels seus pinzells són l'herència que li ha deixat 'La gàbia', la iniciativa d'Instagram que la va tenir entretinguda durant tot el mes de maig, en ple confinament. Si no fos per aquest color de cabells que tenen ara les seues dones és possible que hagués oblidat ja els 31 dibuixos que guarda ara, en un munt, al seu estudi. Allò que la va tenir entretinguda i connectada a artistes de la pintura, el maquillatge, la fotografia, la música... d'arreu del món és ara allò que li recorda aquells dies tan estranys.

«Va començar com una necessitat», explica. Una forma d'expressar-se. Ho feia abans, fins i tot, de topar-se amb aquesta proposta que animava tothom que tengués una vessant creativa a donar vida a una obra cada dia inspirant-se amb un concepte ja establert: desesperació, tristor, confiança, desig, insomni, avorriment, descans, eufòria, bogeria, valor... Els cabells taronges i el forat negre vares ser, per a ella, des del primer moment, els trets del seu projecte, que va preocupar amics i familiars. «Veien els dibuixos i els conceptes i em preguntaven si estava bé. Llavors els explicava que sí, que no estava a cap crisi terrible i què estava fent», recorda, rient, l'artista, que mai no li va posar nom a la protagonista d'aquests acrílics que pintava dia rere dia: «Per mi era la dona dels cabells taronges, però una amiga la va batejar com a Leeloo, la protagonista de la pel·lícula 'El cinquè element'. Molts dies em preguntava que què feia avui la Leeloo».

Aquests conceptes eren, per a ella, un repte diari que li facilitava crear en un ambient que no era l'habitual, ca seua i no l'estudi, envoltada de la família. «Era un al·licient veure què havia fet l'altra gent que participava al projecte amb aquell mateix concepte», comenta Patricia, que confessa que tot i el neguit per la situació que s'estava vivint amb el confinament, ella no ha portat malament això d'estar tancada a casa. Els dibuixos no li costaven: «Tenia una idea molt clara i, com som molt empàtica, no em costava gens». En arribar el darrer dia del projecte, va trencar la dona dels cabells taronges i es va plantejar quin sentit tenia seguir amb ella un cop finalitzada la iniciativa d'Instagram i amb la situació, més o menys, normalitzant-se. «La vaig trencar i vaig pensar oblidar-me d'ella», confessa l'artista que té la trentena de dibuixos a un munt del seu estudi, on ja ha pogut tornar. Li agradaria, però, treure-la una mica a la llum. Ajuntar-la, en alguna exposició amb les creacions que altres artistes de l'illa hagin creat durant la pandèmia, explicant com l'han viscut i com s'han sentit tot aquest temps. «Això m'agradaria», confessa.