La nova 'reina del flamenc'. Així és com ha aclamat la crítica i la gent Concha Buika, cantant afro-espanyola nascuda a Mallorca i resident a Estats Units i una de les protagonistes del mes de juliol del calendari 'Temps de dones, dones en el temps', editat per l'Organització de Dones de la Confederació Intersindical del sindicat STES. El dossier que acompanya el calendari explica que Buika és filla de refugiats polítics de Guinea Equatorial i que la seua família «eren els únics habitants negres a un dels barris més pobres de Palma, on eren una curiositat local». Allà, continua, va descobrir una segona llar entre la comunitat gitana, on va trobar «en l'esperit individualista del flamenc un camí cap a l'autoacceptació». La pròpia cantant ha assegurat que el flamenc és «una forma de vida» i que va sobre «no fugir d'un mateix». «A la copla i al cante ens enfrontam a qui som», recorda el dossier que ha afirmat l'artista.

La música de Buika «porta el mestissatge a flor de pell», comenta el document, que assegura que a més del seu «timbre i estil únic», destaca «una mescla única de flamenc, jazz, soul, blues i latin com no s'havia escoltat abans» i amb un «sentiment i qualitat vocal» que aconsegueix una atmosfera «rasposa i sensual». El seu debut va ser amb 'Mi niña Lola' amb el que va guanyar diversos premis a Espanya. A aquest àlbum el va seguir 'Niña de fuego' l'any 2008, produït per Javier Limón i que va servir per catapultar-la a nivell internacional i pel que va aconseguir dos nominacions als Grammy Latino: Millor Àlbum i millor Producció.

Una de les seues principals ajudes per obrir-li les portes va ser Chavela Vargas, tot i que la seua relació no va començar gaire bé, ja que la mexicana es va negar a deixar-la cantar amb ella. Aviat, però, Vargas va afirmar que Buika era la seua «filla negra» i «la veu més asombrosa i personal» que havia escoltat en molts anys, explica el dossier, que destaca que la mallorquina va concebre el seu àlbum 'El último trago' com un tribut a Chavela Vargas i en què «reinventa els clàssics mexicans creant una mena de tequila-tablao». Per enregistrar aquest disc «els músics només necessitaren dos dies als estudis Abdala de La Habana» a l'abril de 2009.

«Igual que Chavela, Buika és capaç de fer sentir el seu públic completament al descobert», explica el dossier, que continua: «Les seues cançons ens transporten a un lloc on quedam de front amb el nostre historial sentimental en el qual els nostros fracasos són el que més sobresurt».

L'any 2011 va ser el del seu debut cinematogràfic treballant per a Almodóvar a 'La piel que habito', on va cantar un tema del que en aquell moment era el seu darrer disc: 'En mi piel', «una mena de recopilació dels seus grans temes combinat amb algun inèdit, a més de tenir la participació del mestre compositor Armando Manzanero».