Amb només 23 anys, Basilio Campillo ha estat capaç d'acaparar l'atenció de reputats científics de la comunitat europea.

Ho ha aconseguit a través del seu Treball Final de Grau, amb el que va assolir una qualificació de 9,8 a la Universidad Autónoma de Madrid, on enguany ha finalitzat el Grau de Bioquímica.

Un cop graduat, amb una nota mitjana de 8, va decidir continuar investigant el que, fins aquell moment, havia estat un exercici més a la universitat.

El projecte, titulat 'Biomarcadores tempranos por imagen de resonancia magnética del desarrollo de la obesidad en ratones', ha demostrat que l'hipotàlem del cervell d'un ratolí, s'inflama després d'haver portat a terme, durant 14 dies consecutius, una dieta rica en àcids grassos.

Aquest descobriment, ha permès Campillo i el seu equip d'investigadors pensar que existeix la possibilitat de preveure l'obesitat a través de la inflamació d'aquesta part del cervell, ja que, pocs dies més tard, el ratolí comença a patir un augment de pes i, conseqüentment, tota una sèrie de descompensacions provocades per l'obesitat.

«S'ha demostrat que abans de l'augment de pes, l'obesitat produeix un estat inflamatori a l'hipotàlem, que és una regió cerebral clau per a la regulació de la gana i de l'homeòstasi, un procés biològic que serveix per equilibrar la ingesta i la despesa d'energia del nostre cos», explica Campillo.

Per arribar a fer aquest descobriment, l'equip d'aquest jove avilès ha fet servir la tecnologia que proporcionen les ressonàncies magnètiques.

«Les ressonàncies ens permeten veure més enllà sense necessitat de molestar al pacient. No cal adormir-lo ni anestesiar-lo, d'aquesta manera, podem veure com funciona el cervell al cent per cent mentre aplicamm una tècnica no invasiva amb què podem veure com evoluciona el nostre experiment», comenta Campillo, que assegura que en humans, el trastorn es produiria de la mateixa manera.

Hi ha moltes maneres de fer ressonàncies magnètiques, però l'equip d'aquest jove va decidir treballar a través d'una tècnica anomenada imatge de transferència de magnetització.

«Vam decidir treballar amb aquesta tècnica per diversos motius. En primer lloc, sabíem que ja s'havia demostrat que, a través d'una resonància magnètica, es poden detectar malalties com l'esclerosi múltiple i, en segon lloc, perquè amb la variant que naltros hem treballat, gairebé no hi havia literatura científica i estàvem convençuts que també podria ser útil», explica Campillo.

Aquesta variant de les ressonàncies magnètiques, segons el científic, fins ara només es feia servir per detectar inflamacions de cartílags, però ara, després del seu estudi, s'ha demostrat que també pot ser útil per detectar inflamacions cerebrals.

«Vam ser capaços de detectar irregularitats de manera fiable després de dues setmanes de consum d'una dieta basada en greix. Per tant, podem concloure que la ressonància magnètica és una eina vàlida per investigar les primeres etapes del desenvolupament de l'obesitat», afegeix Campillo, que fa un parell de setmanes va tenir la oportunitat de desplaçar-se a Rotterdam, Holanda, per exposar el seu treball en el 36è congrés científic Esmrmb.

«Arribar fins a aquest congrés no ha estat fàcil però, entre el laboratori amb el que treball i unes beques del propi congrés, vaig poder assistir-hi.», explica.

En aquest esdeveniment, Campillo va poder debatre sobre el seu treball amb reputats científics europeus entre els quals hi havia alguns escèptics.

«És normal que el descobriment es posi en dubte. És complicat per a tothom afirmar que aquesta inflamació alerti sobre l'obesitat. N'estam gairebé segurs però, de moment, només podem assegurar que l'hipotàlem s'inflama si ingerim molt de greix. El més important és que hem descobert una mica més sobre el nostre cervell», afirma el jove, que aprofita per explicar que, un dels motius pels que va decidir investigar sobre les causes, els efectes i el comportament de l'obesitat és l'elevat índex de persones que pateixen la malaltia arreu del món.

«L'obesitat és una malaltia crònica associada a nombroses comorbiditats, com la diabetis de tipus 2, hipertensió, malalties cardiovasculars i fins i tot alguns tipus de càncer. Cal saber-ne més», explica el jove.

Ara, Campillo es planteja què fer en un futur. La seua passió és la investigació, però lamenta que, a Espanya, sigui gairebé impossible poder-s'hi dedicar.

«M'encantaria poder continuar aprofundint en aquest projecte, però em tem que ho hauran de fer els meus companys sense mi. En aquest país, és gairebé impossible poder investigar. Cal marxar fora, on la inversió tant pública com privada és molt més elevada que aquí, on, en el millor dels casos, pots cobrar una beca de poc més de mil euros, amb què no es pot viure ni a Eivissa, ni a Barcelona ni a Madrid», sentencia el jove, que assegura que dedicarà tot el 2020 a estalviar treballant a l'illa per poder pagar un màster relacionat amb el món farmacèutic de cares al 2021.