Els adjectius «única» i «primera» acompanyen la majoria de les descripcions que es fan d'Emilia Serrano de Wilson: única espanyola del segle XIX que va viatjar sola per gairebé tot l'hemisferi occidental, autora del primer estudi sobre la dona americana i també de la primera antologia d'escriptors d'aquest continent que incloïa tant veus masculines con femenines. Aquesta dona, nascuda a Granada (no està clar si el 3 de gener de 1834 o el 4 de gener de 1843) és la primera protagonista del mes d'octubre, dedicat a les reporteres intrèpides, del calendari 'Temps de dones, dones en el temps', editat per l'Organització de Dones de la Confederación Intersindical del sindicat STES. Emila Serrano, filla d'un notari monàrquic molt ben posicionat, es va traslladar amb la seua família a viure a París quan era només una boixa. Gran aficionada a la lectura i als idiomes (dominava el francès, l'italià i l'anglès), amb només vint anys ja havia recorregut mitja Europa. Es va casar als 15 anys amb el baró de Wilson, de qui va envildar només dos anys després i amb qui va tenir una filla que morí amb només quatre anys, de manera que Emilia Serrano de Wilson es va trobar, amb 19 anys, vilda, sense fills, moment en què va decidir centrar-se en els viatges i l'escriptura, les seues dos passions.

El dossier que acompanya el calendari explica que Serrano de Wilson va viatjar per tot el continent americà, «des del Canadà a la Patagònia», durant una trentena d'anys. Va ser fundadora i directora de diverses publicacions a Mèxic i a ciutats com L'Havana (Cuba) o Lima (Perú). En els sis viatges que va fer al continent americà, el primer durant un any i mig, va visitar molts països: Brasil, Uruguai, Argentina, Equador, Perú, Bolívia. Colòmbia, Mèxic, Veneçuela, Xile, Hondures, Guatemala, Nicaragua, Costa Rica, Canadà, Estats Units, Cuba. Puerto Rico i les Antilles Espanyoles. Durant aquesta viatges va emprar tot tipus de transport: vaixell, ferrocarril, mula, canoa, carro, cavall...

«Els seus textos prenen el pols dels protagonistes de la seua època», continua el document. Aquesta vessant periodística ja l'havia manifestat a Madrid, on entre el 1857 i el 1861 va dirigir els periòdics La Caprichosa y La Nueva Caprichosa. A més, va col·laborar amb les publicacions El Eco Ferrolano, El Último Figurín, El Correo de la Moda, Las Hijas del Sol, La Primera Edad, El Gato Negro, La Ilustración Artística i Àlbum Salón.

Una de les seues obres més populars va ser 'Amèrica i les seues dones', publicat l'any 1890 i amb el que la baronesa de Wilson oarla de les nombroses dones il·lustres que havia conegut durant els seus viatges per pràcticament totes les repúbliques del conegut en l'època com el Nou Món. Als seus textos, aquesta espanyola assegura que va tenir relació personal amb totes les persones que apareixen a les seues pàgines i d'haver visitat els llocs i meravelles que descriu.

A l'obra 'Americanos célebres' es parla d'aquesta reportera: «Viatgera que, sense cap por, creuava boscos solitaris, solcava la mar i pujava a la meravellosa serralada andina».