«Hola, som l'alumnat de sisè de l'escola Can Coix i hem fet una revista per vendre i per aconseguir diners per al nostre viatge de fi de curs. Aquesta revista ens explica els valors relacionats amb l'esport i la seva importància». Així presenten els escolars més grans del centre la seva revista, Revicoix, un projecte en què han treballat durant dos mesos i que varen vendre fa un parell de setmanes, durant la jornada pagesa celebrada a l'escola.

Pedro Vargas, professor d'Educació Física i impulsor d'aquesta iniciativa, explica que la idea de fer la revista sorgeix de la necessitat de treballar valors relacionats amb l'esport. A més, destaca, una forma per aconseguir que els alumnes de diferents cursos es coneguin i es relacionin entre ells. I és els 24 alumnes de sisè del centre, per parelles, varen haver de visitar les aules dels altres cursos per fer la revista, no només per explicar-lis aquests valors sinó, a més, per trobar en aquestes classes a algun alumne que pogués representar aquell vaor aplicat a l'esport i fer-li una petita entrevista.

«A mi em va correspondre la superació», explica Inés, que, juntament amb la seua parella de treball, explica a la revista la història de María Teresa Perales Fernández, nedadora professional que va perdre la mobilitat a les cames quan tenia només 19 anys. I és que, a més, els escolars havien de trobar, buscant a internet, un referent, una persona que representàs de forma clara el valor que els hagués tocat treballar. Pedro explica que, d'aquesta manera, treballaven aquest valor tant per entendre'l millor ells com per poder explicar-lo després, de forma més fàcil, a les aules que visitaven. «Si t'aprens una definició de memòria i després la repeteixes, potser els alumnes més petits no entenen què els estàs explicant. Havien de treballar formes d'explicar-ho», apunta el docent, que recorda com alguns dels escolars intentaven explicar-li a ell els valors per veure si els estudiants més petits del centre ho podrien entendre. Les històries reals que buscaven a internet servien també com a exemples.

«Uns companys han cercat informació sobre la solidaritat, un valor que cal comentar en tots els àmbits, començant pel familiar i escolar. També hem investigat el valor de la confiança, un valor molt important en l'educació i que s'ha d'alimentar constantment amb amabilitat i cordialitat. Per altra banda també hem pensat que era important el valor de l'empatia, que és la capacitat de posar-se en el lloc dels altres i comprendre el que sent», expliquen els joves periodistes a la presentació de la revista.

Amb els alumnes més petits, els de tres i quatre anys, varen treballar la solidaritat. «És ajudar qualcú sense voler rebre res a canvi», defineixen a la pàgina dedicada a aquest valor, en la que posen com a exemple una acció a un partit Madrid-Barça: «Leo Messi va caure, el jugador de l'equip del Real Madrid, en Cristiano Ronaldo, que per cert ara és de l'equip de la Juventus, el va ajudar a aixecar-se». «També molts de jugadors de futbol donen part del seu sou a les ONG, per als nins pobres», continuen. En aquesta pàgina, parlen amb tres alumnes, na Paula i en Nicolás, de quatre anys, i n'Alba, de tres. Tots tres expliquen que han set solidaris comportant-se com Ronaldo quan va ajudar Messi a aixecar-se després d'una caiguda.

«Les entrevistes les hem fet amb mòbils i les gravàvem amb la gravadora. Les fotografies les hem fet també amb mòbil o amb la càmera. La informació de les entrevistes l'escoltàvem i després les escrivíem amb l'ordinador. Després la corregíem utilitzant un corrector online. Quan ho teníem tot escrit enviàvem la informació al correu del nostre mestre Pedro, que és el que ens ha ajudat a fer la revista. Per comunicar-nos amb la resta dels companys utilitzàvem una taula que teníem penjada on escrivíem els alumnes que entrevistàvem, el curs i l'esport», expliquen els alumnes que aquest curs han fet de periodistes. «Ha set molt divertit», afirma Eva, una d'elles. «Ens hagués agradat fer un diari, però al final vàrem fer una revista», apunta Lucía. Tots, amb la revista a les mans, confessen que estan molt orgullosos de la feina feta. I això que no ha estat fàcil. «Ens ha costat una mica fer aquest treball, però el millor ha estat treballar de manera cooperativa per parelles i ajudar-nos entre tots», asseguren.

Pedro, el professor, coincideix amb els seus alumnes. No ha estat fàcil. El més complicat ha set, precisament, treballar en equip, per parelles. També tota la feina que anava més enllà de buscar informació a internet, fins i tot fent servir l'ordinador, com quan havien d'escriure la revista. De fet, explica que no és la primera vegada que impulsa aquest projecte, ha fet aquest tipus de revista a altres centres on ha treballat, però sí reconeix que aquest cop els ha costat una mica més acabar-lo: uns dos mesos. Fa setmanes, però, que els alumnes varen poder veure i tocar el seu treball. Per a Pedro era important poder editar-la en paper, que no quedàs només en un producte digital. Ara tots la tenen i, a més, n'han venut unes quantes que els serviran per ajudar a pagar el viatge d'estudis que tenen previst fer a València.