Un rei de Marroc casant-se fora de la seua capital perquè la seua futura esposa així li ho exigí és un fet sense referents a la història del país. Un fet que dona una mostra de la forta personalitat de Sitt Al-Hurra, governadora de Tetuan al segle XVI i una de les pirates a les que el calendari 'Temps de dones, dones en el temps', de l'Organització de Dones de la Confederació Intersindical del sindicat STES, dedica el mes de febrer.

Es desconeix el nom real d'aquesta dona. Al-Hurra és el títol que se li va donar i que significa «lliure», indica el dossier que acompanya el calendari, on s'especifica que el significat de lliure no és el que entenem actualment sinò que fa referència a que era una dona noble, aristòcrata. Al-Hurra pertanyia a una família d'andalusís que es varen fugar al nord d'Àfrica en veure l'avanç dels Reis Catòlics. Era filla del sultà Ali Ibn Rashid, que va formar un miniestat a Chefchauen, i de Lalla Zuhra Fernández, una morisca de Vejer de la Frontera convertida a l'Islam, una dona educada pels grans savis i intel·lectuals de Tetuan que va destacar per la seua intel·ligència, saviesa i eficàcia, segons afirmen les cròniques.

Amb només 16 anys Sitt Al-Hurra es va casar amb Al Mandari, fundador i governador de Tetuan i prou més gran que ella, que va emergir a l'escena política del país quan Al Mandari, malalt i cec, va haver de retirar-se per tenir cura de la seua salut. En aquest moment, Sitt Al-Hurra es va veure implicada en la política i l'economia de la ciutat, mantenint i finançant el cors contra els espanyols i els portuguesos, que havien pres Ceuta. De fet, durant aquest temps va demostrar un talent excepcional per governar i va prendre un paper essencial com a cap dels pirates a la Mediterrània Occidental. Un dels seus aliats va ser el corsari turc Barba-rossa, que operava a la Mediterrània Oriental.

Quan va morir el seu marit, Al-Hurra es va casar amb el rei watasí Ahmed, a qui va deixar clar des del primer moment que no pensava renunciar al seu paper polític al nord del Marroc i el va obligar a abandonar Fes, la seua capital, per casar-se a Tetuan, on estava ella. Mai, ni abans ni després, afirma el dossier, cap altre rei ha marxat de la capital per celebrar un matrimoni.

Fins i tot després del casament, Sitt Al-Hurra va mantenir la seua protecció del cors, arribant, inclús, a incomplir acords estatals en el seu perjudici i el del propi sultà, que tractava diplomàticament de solucionar-ho. Això, sumat a conspiracions internes i a la forta personalitat de la reina Al-Hurra, varen precipitar el seu final. L'any 1542, faccions contràries (entre les que es trobaven també alguns familiars) entraren a Tetuan i van donar un cop de poder, destituint-la i expulsant-la de la ciutat, deixant-la sense cap dels seus béns.

Algunes fonts expliquen que Sitt Al-Hurra va tornar a casa dels seus pares, a Chefchauen, on va restar aillada fins que va morir. En l'actualitat, milers de dones que la consideren una icona de l'autoafirmació visiten la seua tomba.

El dossier explica que la seua història només es pot entendre «si s'analitzen les conjuntures de l'època, un dels periodes més raumatitzants de la història de l'Islam. Hi ha qui diu que no va saber continuar sent extraordinària amb el suport d'un home, en una societat d'hòmens, i que va voler ser ella mateixa l'home, el que en aquella època era impossible de mantenir».