«Som víctimes de les circumstàncies del nostre temps. Ens van dir que en acabar l´institut estudiàssim una carrera i vam sortir al mercat laboral en plena crisi, amb unes condiciones que, de seguida, veus que no et permetran ser feliç». Així de taxatiu es mostra en Toni Tur. Té 30 anys, i va estudiar Dret a Barcelona, una carrera que poc té a veure amb el que, des de fa dos anys i mig, es dedica.
Ell és agricultor, i es dedica a explotar una finca familiar en què hi sembra hortalisses, ametllers, patata i ara, com a novetat, ha començat a sembrar safrà. A més, a més, té una petita explotació de 100 gallines. Ho fa per haver trobat la feina que, assegura, el fa «feliç», un element què, en el cas de Tur, ha hagut d´anar acompanyat sempre d´una manera de treballar «sostenible». Però aquest jove agricultor no veu la seva feina com una simple ocupació, també creu que hi ha una part de responsabilitat social en tornar al camp. «Crec que a Eivissa tenim una crisi d´identitat general que hem de recuperar amb dedicacions de tota la vida», explica Tur qui assegura que el camp podia ser «una alternativa real a l´economia del turisme que, a més, pot resultar més sostenible».
La crisi
La crisi també va afectar Isabel Castillo, qui amb 36 anys en té ja sis d´experiència en un cultiu molt peculiar: el de flors comestibles. Encara que va començar a casa seua, ràpidament va veure el potencial del seu cultiu i va cercar una finca que li permetés fer créixer la seva collita i iniciar, en un futur, un projecte agrosocial, que li permeti donar feina, amb condicions dignes, a persones amb dificultats. «He tingut la sort de trobar un propietari que confiàs en el meu projecte, així com una empresa que es dedica a la distribució de les meues flors, que ja estan presents a la majoria dels establiments gastronòmics de referència a Eivissa», explica l´agricultora, qui reconeix que actualment les seves véndes van molt lligades a la temporada, però que encara així recull tot l´any. «Amb el sobrant investig la possibilitat de fer tints per a la roba o altres productes naturals», explica Castillo, qui manté que la seva producció es caracteritza per l´absència de fitosanitaris, però lluny de suposar un problema, li permet omplir unes 200 safates diàries. Aquesta jove va decidir iniciar la seva explotació professional quan va veure la possibilitat de demanar un ajut europeu a través del Consell d´Eivissa, i compagina la feina de pagesa, a mitja jornada, amb la de professora de llengua castellana.
El testimoni d´Ivan Colomar no és gaire diferent als dels seus companys. Aquest jove de Sant Carles va estudiar Història tot just acabar el batxillerat. «Era la meua passió, m´agradava a l´institut i hi treia molt bones notes, però un cop vàrem acabar la carrera, poca gent de la meva promoció s´hi dedicà realment a allò que havia estudiat», explica el jove de Sant Carles. Colomar ajuda al seu pare en una finca familiar en què hi sembren xíndria, tomata, meló, pebrera i patata. La possibilitat de poder accedir a les ajudes d´inici d´activitat agrària de la Unió Europea li va permetre activar una finca de la seua mare, en què ha ampliat la collita dels mateixos productes que ja explotava el seu pare, comercialitzant-los a través de la cooperativa Agroeivissa. L´historiador reconeix que ell ha tengut fàcil accés a la terra, ja que el seu pare ja explotava la seua finca així com les dels seus veïns, però creu que per a una persona jove poden haver-hi dificultats a l´hora d´aconseguir que algun propietari li llogui la terra per començar un projecte agrícola.
Dificultats dels joves
Precisament el poder accedir a terrenys per començar l´explotació agrícola ha estat un dels problemes que més ha destacat Isabel Castillo qui no tenia accés a terra sense haver-la de llogar. «Quan demanava a la gent del camp a veure si em llogarien part de les seves terres per explotar-les per tal de sembrar flors comestibles, molta gent mostrava la seva incredulitat», explica Castillo, qui va tenir la sort de topar-se amb en Toni Sastre, el propietari de la finca a on treballa i que, com ella, també va començar gràcies a un ajut del Consell d´Eivissa.
Aquesta incredulitat també ha passat factura a Toni Tur, qui diu notar «certs prejudicis» de la gent del camp pel que fa a «l´agricultura sostenible». «Molts es pensen que és una cosa moderna i, fins i tot, n´hi ha qui pensa que és cosa de hippies, quan la realitat és que no significa fer altra cosa del que s´havia fet tota la vida», assegura Tur assegurant que, a mig termini, és una opció molt rentable i que «aquesta aposta comença a donar ara els seus fruits».
Per la seua banda, Iván Colomar creu que un dels problemes que més pateixen és la tardança en rebre les ajudes. «Està bé perquè en donen amb una quantitat que no ens podem queixar, però des que l´aproven fins que es cobra poden passar anys», explica Colomar qui, com exemple, recorda l´ajuda que li ha set concedida i que subvencionarà el 60% d´un nou tractor. «El problema és que encara tenir l´ajuda aprovada he hagut de demanar un crèdit per poder-lo pagar, amb els interessos que això comporta», assegura Colomar, qui diu que a altres comunitats autònomes la concessió d´ajudes serveix d´aval per al préstec, «reduint notablement els interessos».
