Fill de mare eivissenca i pare brasiler, en Felipe va arribar a l'illa d'Eivissa, la seua illa, amb poc més de 16 anys. Fins llavors, havia viscut sempre a Estats Units, concretament entre Orlando y Miami tot i que per motius laborals del seu pare s'havia de traslladar constantment de ciutat, de poble, d'escola, de barri i d'amics. Potser per això té tanta facilitat per bellugar-se i començar constantment de zero. En Felipe és incapaç de quedar-se quiet en un indret, té una mena de pànic a l'immobilisme i és incapaç d'arrelar-se a un territori, en Felipe és un ciutadà del món i per això en els últims 10 anys ha estat capaç de visitar 56 països.

Sempre ha tingut clar que una de les seues grans aspiracions en aquesta vida havia de ser viatjar, conèixer món, persones, cultures, tradicions i llengües. Ho té intrínsec a l'ADN. Amb 15 anys es va pagar el seu primer viatge, va ser a Nova York, Estats Units, des d'Orlando. Era el seu somni i té un record inesborrable i únic d'aquella primera aventura: «Mai havia estat en una ciutat tan gran jo sol va ser impressionant», confessa amb un somriure d'orella a orella. Té clar que aquell viatge va marcar un abans i un després. Va ser una espècie de prova de foc que va servir per donar pas a tot el que vindria després.

The World Hopper

Amb poc més de 24 anys va deixar la feina que tenia en aquell moment. No se sentia realitzat i tenia moltes ganes de fer un gran viatge així que un cop presa la decisió va començar a preparar una aventura de set mesos que canviaria la seua manera d'entendre i viure la vida fins a dia d'avui.

La seua intenció era realitzar un viatge per carretera fins a Corea del Sud. Va començar a Lituània, va passar per Rússia, va agafar un transsiberià i un cop va arribar a Vladivostok va veure que si volia arribar a Àsia només tenia l'opció d'agafar un vaixell a través del qual acabaria arribant a Laos i Tailàndia. El viatge en vaixell va durar un parell de dies, temps que va aprofitar per pensar en un projecte de vida que li permetis viatjar i, a la vegada, viure d'allò que realment l'apassiona. «Sempre havia volgut crear un projecte professional que fos a la vegada un projecte de vida. M'agrada escriure, la fotografia, el vídeo i viatjar. Només havia de trobar la manera de lligar-ho tot en un format que no fos el típic bloc de viatges», explica.

En poques hores ho va tenir clar, se li va ocórrer un nom. The World Hopper, va comprovar que el domini www.theworldhopper.com estava lliure a internet i en veure que sí, va entendre que es tractava d'una senyal, el va comprar al mateix vaixell i acte seguit va crear el perfil @theworldhopper a Instagram, on des de llavors comparteix amb els més de 14.000 seguidors que té el seu dia a dia i tots els viatges que fa. «Vaig crear el perfil a Instagram per tenir un aparador on compartir tot el contingut que pugés a la pàgina web». D'aquesta manera, el que va començar com un simple perfil en una xarxa social, s'ha convertit tant per a ell com per moltes altres persones, en una manera de conèixer i compartir destinacions. «Hi ha hagut marques de tota mena que m'han fet regals amb la voluntat que jo els publiqués al meu perfil. Però no ho faig perquè no em vull desviar, no vull ser un influencer, simplement vull que la gent descobreixi llocs meravellosos i els vulguin visitar amb la mateixa il·lusió que els he visitat jo. Moltes persones m'envien fotografies dels seus viatges. Que pensin en mi em fa molt feliç.»

Fa uns dos anys, una agència de viatges li va fer una trucada que no s'hagués imaginat ni en el millor dels seus somnis. «Em van conèixer a través d'Instagram i em van dir que em pagarien vols a qualsevol lloc del món, excepte Àfrica, a canvi de generar contingut per a ells. Jo només havia de pagar les taxes. No t'imagines com vaig plorar», relata encara amb els ulls plorosos. Ara, compagina la seua feina d'oficina a Eivissa amb viatges gairebé cada cap de setmana. Es reserva 15 dies a l'any per ensenyar petits racons del món a les seues nebodes tot i que també es marca al calendari un mes i mig per realitzar un viatge llarg tot sol per països que encara no ha descobert. «Viatjo amb les meues nebodes perquè tot i ser conscient que a la seua edat no valoren moltes de les coses que visiten m´encanta plantar la llavor del meu esperit viatger i aventurer en elles. Veure el món a través del seus ulls és un autèntic regal». La seua propera aventura el portarà a conèixer Austràlia, en té moltes ganes i ja ho té gairebé tot a punt a la seua bossa per poder marxar.