Aquests darrers dies, tots nosaltres, inclús a l'estranger, hem pogut veure imatges que produeixen una enorme preocupació a la majoria dels ciutadans. La majoria d'aquestes imatges mereixen ser comentades i condemnades pel que tenen de radicalitat, de violència o de negació dels drets més elementals a qualsevol ciutadà.
Efectivament hem vist com invocant el dret a la protesta s'impedia la lliure circulació de persones i bens, viatjar en cotxe, tren o avió, entrar en una classe o a la feina, expressar lliurement les idees sense ser amenaçat o escridassat. Per la ja reconeguda perversió del llenguatge, a Catalunya, un «dret democràtic» consisteix en que una minoria pugui imposar a la majoria la seva voluntat.
A Eivissa, que tan poc ens hauria d'afectar aquesta onada de protestes, extemporànies reivindicacions i violents aldarulls, per l'escassa presència de persones que s'han manifestat aquí partidàries de la república, o amb el dret de proclamar la independència d'una part del territori de manera unilateral, era d'esperar almenys una certa equidistància, sinó una estricta neutralitat política, d'aquelles institucions i associacions que per la seva pluralitat d'interessos i finalitat han d'acollir o representar a un sector més o menys extens de la societat.
Per desgràcia no ha estat així, i l'Institut d'Estudis Eivissencs, justament en el moment en què premen les emocions per damunt de la raó, en què més s'haurien de respectar totes aquelles idees i comportaments ètics i morals que ens han permès conviure amb pau i concòrdia durant el període més llarg de la nostra història, s'ha posat del costat dels que infringiren la llei i han estat condemnats en un judici amb totes les garanties pròpies d'un Estat democràtic.
Així d'una institució, amb una llarga trajectòria de més de mig segle defensant la democràcia, la conservació del territori i el foment i preservació de la llengua pròpia, caracteritzada per tenir sempre les portes obertes al debat d'idees i propostes de millora de la nostra societat, cabia esperar el judici crític propi d'un esperit constructiu i una defensa del nostre marc legal i institucional.
A partir de la premissa que tot és possible en una democràcia respectant la llei i que aquells que promouen actituds sectàries i excloents són perjudicials i condemnables, baix el meu punt de vista hauria pogut evitar un manifest més emocional que reflexiu. Que aporta més arguments als extremistes i partidaris del «quan pitjor, millor», que a la serenitat i concòrdia tan necessàries en aquests moments.
