Llegesc amb perplexitat l´entrevista que Diario de Ibiza fa a la directora mèdica de Can Misses, la doctora Elena Bustamante. El titular ja ho diu tot: «la exigencia del catalán molesta, pero no es un problema». En una frase condensa tot el que mai no s´hauria de produir en una persona dedicada a una professió com la medicina: manca d´adaptació al lloc on viu, manca de respecte pels habitants d´aquest lloc, sentit de superioritat sobre els indígenes (talment com si Eivissa fos una colònia de Castella), fins i tot s´hi pot detectar un cert toc supremacista.
Tot i que reconeix que «no se ha dejado de contratar a nadie por el catalán» (vol dir perquè no sabés català), i que a més ho troba la cosa més natural del món, opina que haver de saber la llengua del lloc on treballes «entiendo que molesta». Supòs que això, però, només es produeix si la llengua afectada és el català. Que pensaria, doctora Bustamante, si algú digués, en relació a Valladolid, la seua ciutat natal: «l´exigència del castellà molesta, però no és un problema"?».
Diu, en relació a si el català ha de ser un mèrit o un requisit per exercir la professió a Eivissa: «como médico, y dada la situación de las islas y de la medicina, lo consideraría un mérito». S´ha demanat per un moment quants errors mèdics s´han produït per desconeixement de la llengua per part d´alguns metges? Si jo mateix n´he presenciat en directe, i no som, assortadament, gaire assidu de l´hospital!
La directora mèdica acaba dient que està apuntada als cursos de català, però que encara no el coneix com pertoca. Només fa tretze anys que exerceix a Eivissa. S´imagina un eivissenc exercint a Valladolid durant tretze anys i no sabent castellà? Encara més: s´imagina a si mateixa exercint durant tretze anys a Roma, a Florència o a Nàpols i no sabent italià? Només li vull dir que em dol tanta manca de respecte i, al meu parer, de professionalitat.
