Avui he tingut ocasió de reconciliar-me amb l'illa. He visitat l'esplèndida exposició de Keith Haring a La Nau de ses Salines. Senzillament impressionant. A Nova York, Londres o Tokyo hi hauria una cua interminable per visitar-la. Una veritable joia. La exposició és extraordinària, l'espai de La Nau únic i a més a més hi ha un equip de gent amable amb tallers per als més petits. Una forma excel·lent d'entrar en el mon de l'art.
Matrícula d'Honor! Aquesta és la Eivissa que m'estimo. Uns cent metres mes enllà, enmig dels cotxes aparcats per anar a la platja de ses Salines dos clans de venedors ambulants perfectament instal·lats. Uns amb begudes i fruites diverses i els altres amb pareos, ulleres de sol i altres souvenirs. Entre els cotxes la central de distribució de tota una xarxa amb desenes de persones. L'aspecte poc recomanable de la mercaderia i el evident descontrol retrata la cara menys amable de l'illa. Suspens! Aquesta no és la Eivissa que em va enamorar fa 50 anys.
Els temps han canviat i cadascun de nosaltres haurà de triar amb què es queda. Les nostres decisions d'avui marcaran el futur.
