Als darrers mesos, certes empreses han hagut de fer hores extra. Les de pavimentació de carrers, per exemple. O les de pintura de senyals viàries horitzontals. S´albiraven a l´horitzó les eleccions. Fins i tot, ens conten que a la península les empreses que munten pistes de pàdel han tingut un volum de negoci molt elevat gràcies a molts ajuntaments i diputacions. Estàvem en ple procés de maquillatge electoral.En educació, ni es pot asfaltar, ni pintar passos de zebra ni muntar pistes de pàdel. No obstant això, sí que es poden aplicar mesures cosmètiques. Si fem un petit viatge en el temps, ho comprovarem. El primer viatge ens du al mes de setembre. El govern anuncia que ha augmentat en dos-cents docents (valgui l´homofonia) la plantilla de l´escola pública.

Avançam uns mesos. Desembre: coneixem que el pressupost per aquest curs serà el més alt de la legislatura (no el més alt de la història, com falsament hi presumeix el president). Continuam. Inicis del mes de març. Reunió del comitè de vaga convocada pel director general d´educació, setze mesos després de la darrera vegada. I encara, finals de març. Reunió del director d´Educació amb les direccions dels centres per recollir les seues demandes (com si no les tingués a sobre de la taula). Al mateix temps, Bauzá visita Formentera i anuncia que a finals d´any es licitarà la nova escola de Sant Ferran (sí, fins i tot les licitacions s´inauguren). L´objectiu és clar: ocultar el desgavell de legislatura en matèria educativa amb mesures de maquillatge electoral. Hi ha taques, però, que per molt que les pintis, es impossible fer desaparèixer. No les pots maquillar amb un augment del nombre de docents, quan a la legislatura arrossegues un descens total de 1093 mestres. No les pots maquillar amb un augment de pressupost, quan el percentatge en educació sobre el total del pressupost autonòmic ha passat del 24,3 % de l´anterior legislatura al 20,0 %, que és el que es dedica a aquest any. No les pots maquillar amb la convocatòria dels comitès de vaga, si allí no es debaten i es consensuen les solucions als problemes que s´exposen per part dels professionals de l´ensenyament.

No les pots maquillar amb reunions amb equips directius, quan no resols totes les deficiències allí plantejades, moltes d´elles històriques, i que només troben solució quan els mitjans de comunicació fan d´altaveu de l´alarma social que creen. No les pots maquillar amb anuncis de licitacions d´obres, quan sabem la falta de planificació que es té a l´hora d´elaborar una mapa escolar que permeti anticipar les possibles problemàtiques d´espai derivades dels augments de població. I és just recordar que els nous centres inaugurats aquesta legislatura foren projectes heretats de l´anterior. Tot això ens recorda una de les faules atribuïda a Isop. Diu que un dia, a la vora d´un riu, un escorpí estava desesperat perquè volia passar a l´altra riba i no sabia com fer-ho.

Per allà hi havia una granota, que veient-lo trist, li preguntà que li passava. L´escorpí li va explicar el problema a la granota, que es va oferir voluntària per passar-lo a l´altra vorera, tot duent-lo a l´esquena. La condició que va exigir era que l´escorpí no li fes mal, ja que si li piqués, tots dos s´ofegarien al riu. L´escorpí va acceptar, pujà a les espatlles de la granota i es varen ficar al riu. Quan anaven just per la meitat, la granota va sentir com l´agulló de l´escorpí li travessava l´esquena. El verí envaí el seu cos i va perdre la capacitat de nedar. Començava a enfonsar-se, però encara li va donar temps a girar-se per dir-li a l´escorpí: «No t´adones que ara morirem ofegats els dos?». L´escorpí li va respondre: «Ho sent. És la meva naturalesa». Coneixem la naturalesa d´aquest govern. No ens deixem enganyar per maquillatges que ens tornaran a enverinar.