Llegesc que, a determinades universitats americanes, d´aquelles que es troben entre les punteres d´arreu del món (segons l´índex de qualitat de les universitats d´arreu del planeta), a les facultats de Medicina es dediquen a organitzar cursos de Pintura, d´Artesania o d´altres activitats creatives similars. Des d´Europa tenim la idea que el sistema educatiu americà (i, molt especialment, el seu sistema universitari) es caracteritza per una grandíssima especialització. Les persones que es formen en aquelles universitats, surten amb uns coneixements extraordinaris d´una parcel·la molt petitona del saber. Saben molt d´una cosa, però (ens agradar dir, amb un posat d´autosuficiència), no tenen idea de res més. Com si la majoria dels europeus fóssim capaços de dir quina és la capital de Florida, d´Arizona o de Nebraska! O quin riu desemboca a Nova Orleans o fins i tot quin divideix Manhattan del continent, a Nova York.

La raó per la qual en aquestes universitats americanes es promou la pràctica d´activitats creatives és, senzillament, per formar millors metges, per treure millors científics. Perquè per ser bo en el camp de la ciència fa falta també una dosi important de creativitat. I la creativitat es poua de les disciplines on se´n genera, on la persona es pot expressar d´una manera més personal i més lliure.

He posat l´exemple de les facultats de Medicina, però també m´hauria pogut referir a les escoles de negocis, a les facultats d´Economia o als think tanks de Wall Street. Cada dia més, en aquests àmbits, també es treballa en activitats que guarden relació amb el món artístic. I ho fan per amor a l´art? Ni prop fer-hi! S´hi dediquen perquè els convé. Treballen la part artística del personal perquè la gent que es dedica als negocis, per ser eficient, també ha de tenir aquesta dosi de creativitat. Dit pla i ras: ho fan perquè els surt a compte, des d´un punt de vista estrictament econòmic.

Als Estats Units, al Regne Unit (únic país europeu on hi ha dues universitats entre les deu primeres del món), a Alemanya, ja duen temps d´especialització, ja saben què és formar professionals molt competents en un àmbit concret. I saben, justament per això, que l´especialització, despullada de la resta de formació, pot resultar completament estèril, que no porta enlloc, que no només forma ciutadans mancats, sinó que resulta antieconòmica. I, com que ja estan de tornada, recuperen el valor de la Pintura, del Dibuix, de l´Escultura, de la Música, de l´art en general. Saben, perquè ja estan de tornada de l´ultraespecialització i de l´instrumentalisme pedagògic, que per formar professionals competents es requereixen determinades habilitats que no es poden adquirir ni estudiant àlgebra ni fent anàlisi sintàctica.

I retornen a la lectura dels clàssics (quan el gran Josep Pla va donar tota la seua biblioteca a la vila de Palafrugell, es va reservar els llibres de la Col·lecció Bernat Metge, per poder fruir de la lectura, durant els darrers anys de vida, cada dia, fins que l´alba clarejava). I tenen interès per conèixer quatre rudiments de Grec i de Llatí. I s´interessen per la Filosofia, tot fent un esforç per adaptar els seus esquemes mentals al pensament una mica complex i no patir tanta ruqueria.

Mentre el món que ja hi ha anat, està de tornada, tot intentant recuperar allò que ha perdut pel camí, n´hi ha que pretenen estar de tornada sense haver anat enlloc. Com a exmeple més esperpèntic hi tenim la Llei (dita) de Millora de la Qualitat Educativa (àlias LOMQE, en les seues sigles en català). Es tracta d´una llei que pretén (segons diuen) millorar la qualitat en l´Educació, però que redueix la presència dins el sistema educatiu de matèries com l´Educació Plàstica, la Música o la Filosofia. Ens trobam davant una contradicció en tots els sentits, perquè no es pot millorar l´educació sense tenir en compte la formació artística dels estudiants. Ni sense tenir en compte la seua formació humanística. Però es veu que el ministre Wert, amb tal de fer-se recordar, pot suportar tanta contradicció com faci falta.

Esperem que un futur recanvi electoral (del tot necessari) deixi això de la LOMQE en una anècdota que, en un futur no gaire llunyà, puguem recordar amb un somriure escèptic a la boca.