Passada la setmana horribilis del president Bauzá i del seu projecte estrella, esperàvem les seues primeres reaccions. Era important veure quina seria la línia a seguir en uns moments tan complicats pel seu Executiu. Després de dos plens al Parlament i diferents manifestacions, ja tenim resposta a aquest dubte. Bauzá ha repetit paraules que ja pronunciava abans que la gran aposta de la legislatura restés reduïda a cendres en mans dels Tribunal Superior de Justícia de Balears. Allò de ´qui comet una errada i no la corregeix, fa una altra errada´, de Confuci, no va amb ell. Bauzá reitera: «El Govern farà tot el possible per l´educació en llibertat, que és l´educació amb trilingüisme i no la immersió en català».

Analitzem, però, aquesta antiga i nova estratègia del president. Afirma, primerament, que el seu Govern vol una educació en llibertat. En canvi, és un Govern que ha obligat els centres a fer i refer els seus projectes de Tractament Integrat de Llengües (TIL) fins que els aprovessin.

Recordem que a Eivissa va haver-hi centres que el varen aprovar per obligació, després de tres i fins i tot quatre votacions.

És un Govern que es va inventar una resolució que obligava els centres a aplicar una proposta de projecte TIL encara que el claustre de docents hagués votat en contra i que això anés contra la llei estatal en vigor. És un Govern que no ha respectat l´autonomia dels centres i que els volia obligar a tots a tenir els mateixos percentatges en cadascuna de les llengües, obviant contextos, alumnat i avaluacions. Fixeu-vos que hem donat tres raons i les tres contenen formes del verb obligar. De quina educació en llibertat ens parla?

Continua parlant de trilingüisme. Ara ja no es parla de TIL. Ha esdevingut paraula tabú, mot prohibit. Ara s´ha de dir trilingüisme, entès com la capacitat de parlar i entendre tres llengües. Aprendran els nostres alumnes tres llengües? No. Per què? L´anglès passa, com a molt, de tres a cinc hores amb el TIL. Cap boix, cap boixa pot aprendre una llengua estrangera amb aquest canvi tan minso i sense implementar altres mesures dins la societat. A més a més, la reducció de les hores de català ens durà a un problema: divisió sociolingüística. L´alumnat de famílies de parla catalana saben parlar les dues llengües. El català l´aprenen a l´àmbit familiar i el castellà per la seua major presència social i als mitjans de comunicació. I, és clar, totes dues a l´escola. L´alumnat de famílies de parla castellana podien arribar a ser bilingües amb l´anterior sistema.

La dràstica reducció d´hores en català a rel del TIL hagués fet que aquest alumnat no pogués optar a aquest bilingüisme, per una obvia falta de presència de la llengua d´aprenentatge durant més hores a la seua vida. Això els reduiria les oportunitats pel futur i, com està demostrat, de tenir més facilitat per aprendre terceres i quartes llengües. De quin trilingüisme ens parla?

Per acabar, ens xerra de que no vol la immersió en català, quan a les Balears mai ha esdevingut aquest fet, car abans i després del TIL, la llei en vigor és el Decret 92/1997, conegut com ´decret de mínims´. Aquest diu a l´article 10: «El Projecte lingüístic (€) haurà de ser aprovat per majoria qualificada del consell escolar del centre.». Sí, el mateix consell escolar que gràcies a la Lomce del seu amic Wert s´ha quedat sense competències decisòries. A més, diu que «la meitat del còmput horari» es farà en cadascuna de les dues llengües oficials, però que si es vol superar aquest còmput s´haurà de fer, com bé informa l´article 11, gràcies a què «el consell escolar durà a terme les actuacions necessàries per obtenir el consens majoritari dels pares dels alumnes». Per tant, de quina immersió ens parla? President: projectes lingüístics aprovats per tota la comunitat educativa. Projectes decidits amb unes paraula clau que vostè desconeix: consens.

Desmuntats els tres arguments d´en Bauzá, podem arribar a dues conclusions. La primera és que el president desconeix el que passava als centres educatius, desconeix els elements bàsics de l´ensenyament de llengües i desconeix la normativa. Si això es així, és un ignorant. La segona, que conegués aquest tres factors però que els obvies. O siga, que mentís a la ciutadania. Si això és així, és un mentider. No sabem quin dels dos processos actua amb el president, però quan els verbalitza fa molta remor, com els cànters d´Alfonso X que, ´quan més buits, més soroll fan´. Si aquesta buidor es d´ignorància, l´omplirem amb coneixements. Si aquesta buidor és de mentida, l´omplirem amb realitats.