Una darrera d´una altra, van caient les sentències en contra de la conselleria d´Educació. I ja en van cinc! Com pot ser que un equip de govern (o de desgovern?), que hauria de ser el que més recel posés en complir la llei, acumuli ja tantes resolucions en la seua contra? La justícia ja va suspendre el passat setembre el calendari d´aplicació del TIL, va interrompre l´ordre d´elecció de llengua del primer ensenyament per a l´alumnat escolaritzat, ha anul·lat la comissió de selecció dels inspectors accidentals, ha forçat el cobrament dels sexennis pel professorat interí i, de moment, la darrera ha estat declarar il·legals els serveis mínims que s´establiren per a la vaga indefinida de principi de curs. El TSJB ha declarat que els serveis mínims que es varen imposar vulneren el dret a la vaga, reconegut per la Constitució. I això és molt greu. Aquesta resolució, de la que Sèneca sentenciaria que «res s´assembla més a la injustícia que una justícia tardana», fa palès el tarannà de la conselleria, ben llunyà de comportaments democràtics tan bàsics com aquest al que fem referència. Malgrat l´opinió de Sèneca, ens agrada més pensar com Horaci, que sentenciava que «encara que la justícia vagi coixa, rara és la vegada que no agafa al criminal en la seua carrera». Aquest decret anava signat per la consellera. Dimitirà després d´aquest cop judicial? Sí, en qualsevol país europeu amb cultura democràtica. No, en aquestes nostres illes. No obstant això, veurem si la fiscalia actua. Però aquí no acabarà tot. La nova ordre de desenvolupament del TIL ja acumula quatre recursos que demanen la seua suspensió cautelar. Dos de diferents sindicats, un de l´Assemblea de Docents, i un de la Coapa, que agrupa més de 270 Amipa i on estan presents la FAPA d´Eivissa i la de Formentera. Aquest recurs ha estat presentat amb la col·laboració de la UIB i volem destacar-lo pel que té de treball en equip, per la solidesa quant a l´argumentació i per la contundència jurídica.
Les famílies i la UIB exposen que al decret li falta l´informe preceptiu d´algunes institucions consultives (com la pròpia UIB), «la qual cosa constitueix un vici del procediment que afecta la validesa de la norma reglamentària», que la implantació d´un sistema on una llengua estrangera servirà per a l´ensenyament de disciplines no lingüístiques, «no encaixa amb els principis fonamentals que estableix la Lomqe» (norma superior), que el principi d´universalitat del TIL impedeix que els centres puguin exercir la seua autonomia com a centre «per la rigidesa i detallisme sobre les hores de docència en cadascuna de les llengües», que en «la mesura que s´estableix la igualtat horària entre les dues llengües, contradiu l´article 1.2 de la Llei de Normalització, de rang superior, la qual cosa provocaria la nul·litat de ple dret», i per últim, «l´equilibri entre llengües que determina l´ordre, ignora la línia jurisprudencial», que diu que aquest equilibri ha d´estar basat en els resultats de l´ensenyament i no en un equilibri aritmètic com es vol fer creure. I això és el que sempre hem defensat, no es pot donar el mateix tractament a dues llengües, quan socialment una d´aquestes no està en plena igualtat amb l´altra.I això ens duu a un escenari ja conegut, però no per això menys incert: la possible suspensió cautelar de l´ordre del TIL, que ja va succeir el passat setembre. Ja sabem quina va ser la reacció del Govern (decretàs per saltar-se la sentència) i dels docents i la societat (vaga de tres setmanes amb una de les majors manifestacions de la història de les Illes). I com que anam de sentències, mentre esperam la del recurs, recordarem a un dels grans: Confuci. «La persona que ha comés una errada i no la corregeix, comet un altra errada major». Ens agradaria preguntar-li ...I si la repeteix?
